Bassa de reg
Poder mirar més enllà de la superfície de l'aigua o nedar feliç com si el món s'acabés en aquesta bassa?
Ho discutien, cada dia, els peixets vermells. Ni els que deien una cosa ni els que deien l'altra, mai no van poder mirar més enllà. I ni els uns ni els altres no van creure mai del tot en la falsa certesa que no hi havia res més enllà de la seva aigua. I el temps es va acabar, més o menys igualitàriament, per a tots.
Em recordes la novel·la El senyor de les mosques. Entre els nens que van a parar a una illa deserta n'hi ha que només cerquen menjar, mentre que d'altres encenen un foc dalt d'una muntanya per poder ser rescatats.
ResponEliminaSempre hi ha de tot... tots som, a la vegada, bastant iguals i bastant diferents.
EliminaLa curiositat no és la mateixa per a tothom, el que sí és cert és que el temps s'acaba per a uns i els altres.
ResponEliminaMagnífic reflex a la bassa, potser això podría donar una pista als peixets vermells. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Em pregunto si es deu veure el reflex des de dins... he, he, he...
EliminaAferradetes, bonica!
Aquell rectangle moll d’aigua
ResponEliminaque amaga la vida
que el sol ens vol ensenyar,
riu mentre el temps passa
i deixa cercles de vida
que es van extingint.