Els darrers llibres llegits


El dia 29 de setembre vaig anar a la llibreria Ona a la presentació del llibre de Joan Lluís Lluís, Junil a la terra dels bàrbars. La presentació va ser molt interessant i molt divertida  i en Joan Lluís Lluís molt simpàtic, molt planer i molt natural i molt ell mateix.  Va ser un plaer conèixer-lo en persona, encara que no vaig parlar amb ell directament.

Vaig sortir-ne amb aquesta collita de llibres, s'ha d'aprofitar el dia que vaig a la capital i a una llibreria de debó. 

He de dir que "Salives"  (el de poesia de Joan Lluís Lluís), és el que menys m'ha entusiasmat, però que també m'ha agradat i els altres m'han agradat, tots moltíssim.

Salvem els mots, pels que ens interessa la llengua catalana, és un imprescidible. Recuperar paraules que fa ben poc es deien de manera natural i ara estan desapareixent em sembla molt important. El llibre m'ha agradat, però encara és molt més impressionant la feina de divulgació que fa en Jordi Badia a les xarxes. En un format o en un altre no us el perdeu. Trobar paraules que cauen en desús, per a mi va ser com tornar a casa. Tornar a sentir parlar els meus pares, les tietes, els avis...

El batec del bosc  és una segona part d'un altre llibre del mateix autor que es diu La vida secreta dels arbres, que es fa interessant, encara que penso que  aquest autor és un científic tan entusiasta de la feina que fa que no sé si tot el que diu es pot prendre al peu de la lletra. 

Les gratituds és un llibre bonic, parla de la vellesa, de la pèrdua de facultats, de l'acompanyament, de l'agraïment. És una història que es llegeix molt de pressa i encara que jo la vaig trobar una mica trista, és una bona història, amb molt de sentiment i hi surten persones molt boniques.

Junil a les terres dels Bàrbars del Joan Lluís Lluís és una novel·la molt interessant, molt entretinguda, que fa venir ganes de llegir i llegir, d'aventures, de convivència, d'ideals, de cultura.  Ha estat un gran plaer llegir-lo. Totes les seves novel·les m'han agradat molt.

Primera persona del singular és un llibre de contes, que també m'ha agradat. Sempre n'hi ha alguns que m'agraden més que els altres, però Murakami, sempre és  Murakami.  Continuo pensant que he de llegir tot el que ha escrit.

Nou illes al nord de la Mònica Batet  és el segon llibre que llegeixo d'ella i m'ha agradat tant com el primer. Trobo que explica unes històries molt ben trobades, molt especials, molt profundes, amb molt de contingut i que es devoren per l'interès que tenen i per com enganxen.  Continuaré llegint Mònica Batet.

No he llegit encara el vincle més fort, perquè  un altre llibre que m'ha deixat el meu fill, li ha passat al davant: Exhalació de Ted Chiang.  Ciència ficció de la bona.  Molt bones idees, fa reflexionar moltes coses sobre el nostre comportament com a persones, sobre el funcionament del nostre cervell, de la memòria i més coses. Només diria en negatiu, que algunes de les històries s'allarguen una mica massa.

Comentaris

  1. De tots aquests només he llegit el de Murakami i coincideixo completament amb el que en dius. En un llibre de contes és ben normal que no tots t'agradin igual, però en conjunt aquest recull m'ha agradat força. La capacitat de Murakami de narrar un fet quotidià i, sense gairebé adonar-te, fer-te anar cap a un "món paral·lel" em té totalment atrapat i, per això, també comparteixo aquesta intenció d'anar llegint tot el que publiqui. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò que dius que et té atrapat a tu, de Murakami, és ben bé el mateix que em té atrapada a mi. I en aquests contes, encara més especialment, ja que semblen una mic ao un molt autobiogràfics i no pas per això estan absents d'aquests mons paral·lels tan seus. Continuarem llegint-lo, Mc!

      Elimina
  2. M'agrada molt que només llegeixis en català! Molts catalans tenen un embadocament per la literatura en castellà que fa fàstic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només, només, no. Llegeixo aproximada ment un 80% en català i un 20% en francès i castellà, repartits bastant equitativamenten 10 i 10. Ho he mirat, expressament perquè estava a punt de dir-te que llegia en català, si no tot, tot, ben bé un 90% i ho he volgut comprovar i no, és una mica menys. Si puc llegir les versions originals dels autors que escriuren en aquestes dues llengües que conec, doncs ho faig, tot i així també alguns cops els llegeixo en català. Però tinc una preferència molt i molt alta pels autors de casa.

      Elimina
  3. Així, a primer cop d'ull, n'he triat tres: Primera persona del singular, Les gratituds i El vincle més fort.
    Gràcies per compartir la teva lectura, sempre interessant.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'agrada Murakami, t'agradarà també aquest. Les gratituds jo diria que també t'ha d'agradar i El vincle més fort, ja en parlarem més endavant, encara no l'he llegit.

      Gràcies a tu per compartir totes les coses... Aferradetes, bonica.

      Elimina
  4. El llegir ens fa savis. Tu n'ets la prova, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé pas, Xavier, sovint penso que llegeixo massa i ho aprofito poc... però, com tothom, faig el que puc...

      Elimina
  5. Ja miraré si en trobo algún, perquè jo m'he de fixar amb en la lletra que sigui gran i abans que era una menja llibres!!!
    Jo penso que si saps llegir en diferents idiomes ets molt més ric intelectualment...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria saber llegir amb més idiomes dels que sé. Per això procuro fer-ho una mica amb els que puc. També per qüestions professionals he llegit bastant en italià tot i que no el parlo gens, però l'entenc bé. Ara bé , hi ha dues coses importants per llegir en català, que hem de cuidar que el català tingui lectors i compradors, sinó malament i també el plaer especial i diferent de llegir en la meva llengua i els autors propers.

      Elimina
  6. Gràcies per compartir les teves lectures! Les tindré en compte la majoria.
    Com ja et vaig comentar el de Salvem els mots tinc ganes de llegir-lo, segur que m'agradarà i serà un bon aprenentatge.
    Ara precisament estic llegint La vida secreta dels arbres, no sabia que n'hi hagués una segona part. M'està agradant tot i que potser és massa científic, que ja està bé, no dic pas que no, però segons com es fa una mica feixuc, el vaig llegint a poc a poc.
    Del Joan Lluís Lluís no n'he llegit res... és un autor que tinc pendents, així com la Mònica Batet, que també n'he vist bones ressenyes.
    De la Delphine de Vigan vaig llegir No i jo i em va agradar molt, crec que aquest de Les gratituds pel que comentes, tot i ser trist, pot ser una bona lectura.
    I sobre Murakami... ostres doncs em sap greu però a mi no m'acaba de convèncer. Sé que a molta gent li agrada, i no dic que no escrigui bé, però a mi em costa d'entendre una mica, n'he llegit alguns contes i no acabo de trobar-hi el significat. Hi ha gustos per a tot, i ja et dic que no negaré que no escriu bé, però no m'enganxa.
    Gràcies un cop més per compartir tots aquests llibres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Murakami, ja se sap, o t'agrada molt o no t'agrada gens. A mi m'agrada precisament aquesta barreja de realitat i fantasia. em deixa les emocions i l'ànim d'una manera que a mi se'm fa molt agradable i no és fàcil d'aconseguir.

      De Dephine de Vigan, és el tercer que llegeixo i tots tres m'han agradat molt. "Les lleialtats" i "Basat en una història real" van ser el meu bateig amb ella, tots dos de cop. Un darrere l'altre. Recomanats i deixats per la meva germana.

      Jo diria que la Mònica Batet t'agradarà molt. I espero que en Joan Lluís Lluís, també. Aquesta seva darrera novel·la, junt amb "Jo soc aquell qui va matar Franco" són les que més m'han agradat.

      Gràcies pel teu comentari, que dona joc per a compartir lectures.

      Elimina
  7. Quina collita més impressionant! Molt bona tria. De la foto n'he llegit alguns, i també un que no surt a la foto, l'Exhalació, que em va agradar molt. 'El vincle més fort' és molt bon llibre, em sembla que et pot agradar, tot i que és dur el que explica. És una escriptura que passa molt bé i va fent, però hi passen coses força colpidores.

    Mònica Batet s'ha convertit, per mi, en una de les millors autores catalanes contemporànies. Aquest potser és el que més m'ha agradat d'ella, però sap generar bones atmosferes i atrapar amb les seves històries.

    I de Murakami què n'hem de dir? Sobren les paraules. Jo, que li he llegit tota l'obra traduïda, penso que aquest és un llibre per convençuts de l'autor, com tu o com jo. Com que ho som, el llibre està bé, però no sé si conveneria a gaires no iniciats. Aquí et dona el que nosaltres busquem, res més. La meitat de contes són bons, l'altra no tant. Però no és el seu pitjor llibre de relats, tampoc. Si més no, per mi.

    Dels altres tinc gran interès en Delphine de Vigan, però m'agradaria començar amb 'Res no s'oposa a la nit'. Intentaré que sigui aquest 2022. Ja el vaig tenir a les mans, però en el seu moment em va semblar una mica llarg per no estar del tot segur de llegir-lo. Però he sentit a parlar molt bé d'aquesta autora.

    Que bé compartir lectures amb tu, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat que m'han quedat moltes ganes de continuar llegint Mònica Batet, (encara em falta molt per llegir, ja que aquest és el només el segon) Murakami (he perdut el compte, però també me'n falta algun per llegir) i també Delphine de Vigan. "Res no s'oposa a la nit" serà el proper i quart que llegeixo d'ella.

      I Ted Chiang, també, que era totalment desconegut per a mi, fins ara.

      Gràcies XeXu, per venir a compartir també els meus llibres.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars