La cançó de les flors de l'alzina

 


Just ara fa un any,  encara bastant confinats, vaig escriure un poema sobre el que tenia més a prop i més a mà. Les flors de l'alzina.  En Xavier (que ja se m'ha avançat en posar-la al blog) va fer la música, ha fet les fotos i a sobre ha cantat la cançó.  Jo no podia pas fer altra cosa que fer-ne un vídeo i muntar-ho tot.
Gràcies Xavier per trobar sempre músiques pels meus poemes. 

PD: He reeditat el vídeo per millorar unes quantes coses que fallaven al primer. 

Cau, suau, la pols del pol·len.
I per tot arreu s'escampa.
Cobreix de groc flors i arbres,
cotxes, cases i camins.
Fins que un dia ve la pluja
tan a raig i tan potent
que fa tremolar les branques
i el groc ens envolta els peus.

Quan els penjolls són a terra, 
una espessa estora fan.
I si ens hi estirem a sobre
tenyeix de groc els cabells.
Sobre el llit de flors d'alzina,
un regal encoixinat,
aprofitem l’acollida
del bosc que sembla encantat. 

Ara que tot ens canvia,
ara que tenim davant
un compte enrere tan curt
que no sé com començar,
descalcem-nos sense por,
tastem la terra guarnida,
inventem un  nou matí
i una nit sense cap fi.

Comentaris

  1. Com vaig dir a casa seva, em va sorprendre molt, perquè era el primer cop que veia aquesta bona col·laboració entre els dos. I el motiu no era altra que, per aquestes dates, el meu blog havia quedat aturat.
    Una sorpresa preciosa i genial, nina.

    Aferradetes dolcetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica, ja sé que la vau veure al blog Fita, però no em podia estar de tenir-la aquí també! Aferradetes dolcetes...

      Elimina
  2. Com que m'ho he passat bé, en tot cas qui ha d'estar agraït sóc jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo també, Xavier. Que millor que passar-s'ho bé? I amb agraïment mutu! Fins la propera!

      Elimina
  3. Reitero l'aplaudiment que ja us vaig donar al blog d'en Xavier. Una genial col·laboració blogaire.

    ResponElimina
  4. Ves per on d'aquí en sortirà una espècie de "Duo Dinàmico", perquè de dinàmics ho sou...M'encanten els frgments de música d'armònica...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden molt els fragments de música d'harmònica... Fan de tornada. Bon cap de setmana.

      Elimina
  5. Carme, podries posar el poema sencer? M'agradaria llegir-lo seguit.
    El Xavier i tu sou molt bons junts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! A què es refereix el compte enrere?

      Elimina
    2. Es refereix sobretot a l'edat i a les coses de salut que van sortint i que de moment anem superant. Recordo com la meva mare deia, quan en va fer 70, que si 70 anys li havien passat tan depressa, com de de pressa no li passarien els que li quedaven, que per força eren molts menys. Jo m'hi acosto i tinc una mica la mateixa sensació.

      Elimina
  6. Sou genials. El Xavier fa veu de mestre. Sempre m'encanta llegir-te.

    ResponElimina
  7. Com ja vaig comentar al blog del Xavier, esteu fets un parell d'artistes!
    Molt bonic tot en conjunt, enhorabona!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars