Balcó i rellotge de sol a Sant Pere de Ribes

Aprofitant una avinentesa de jocs, de sopa de lletres i de Pere Calders a can McAbeu, al Xarel-10, em va sortir un conte curt:

Conte inicial: Trobar el déu veritable, no va ser gens difícil, tots es deien igual i  tots estaven a la mateixa sopa de lletres.

Reaprofitant l'ambient, he continuat escrivint contes curts, per aquestes fotos i per aquesta entrada.



Conte  1: El rellotge marcava les 12. No hi havia cap dubte de si eren les 12 del migdia o les 12 de la nit. Era un rellotge  de sol

Conte 2: Van tancar el forat de ventilació de les golfes perquè no s'hi fiquessin els coloms , ni les cotorres, ni les rates ni els ratolins. No es van recordar de mirar, però, quants n'hi havien a dins en el moment de tancar-lo.  Al cap d'uns dies, en lloc de tenir unes golfes tenien un cementiri d'animals.



Conte 3: Gràcies al reforç de les baranes afegides que l'ombra dibuixava sobre la paret, aquell balcó malmès no va caure cap dia de sol. Va caure estrepitosament en un dia rúfol i fosc.

Aportacions noves:

Conte 4: "Els nouvinguts al poble, queixant-se que el soroll del rellotge no els deixava dormir, van exigir que el traguessin. Quan els van dir que el rellotge era de sol i no feia cap soroll, aleshores van exigir que exterminessin tots els grills que cantaven de nit."
..................................................................................................McAbeu


Conte 5: 
- Aquest rellotge endarrereix!!
- És impossible!
Ningú s’adonà que, el gnòmon, s’havia desplaçat perquè, a determinades hores del dia, la seva ombra acaronés una de les brèndoles, especialment estilitzada, per la que semblava no passar el temps.
................................................................................................Barbollaire

Conte 6:
El rellotge de sol de la plaça marcava les dotze, però no sabíem quina hora era, ja que duia uns quants dies aturat.
................................................................................................JPMerch

Conte 7:

Quina sorpresa em vaig endur en fixar-me, després de molts anys, que sobre la porta del balcó hi havia un rellotge de sol. Sempre havia endevinat l'hora mirant l'ombra de la barana a la paret!
..................................................................................................XeXu

Comentaris

  1. Aprofitem l'ambient, doncs. ;-)

    "Els nouvinguts al poble, queixant-se que el soroll del rellotge no els deixava dormir, van exigir que el traguessin. Quan els van dir que el rellotge era de sol i no feia cap soroll, aleshores van exigir que exterminessin tots els grills que cantaven de nit."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns ignorants rematats!!! I assassins de grills, a sobre!

      Gràcies Mc, per aprofitar l'ambient!!!

      Elimina
  2. - Aquest rellotge endarrereix!!
    - És impossible!
    Ningú s’adonà que, el gnòmon, s’havia desplaçat perquè, a determinades hores del dia, la seva ombra acaronés una de les brèndoles, especialment estilitzada, per la que semblava no passar el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin domini del llenguatge, Barbo...
      M'has fet mirar el diccionari dos cops. No sabia ni què era un gnòmon, ni una brèndola. Dues paraules precioses que m'encanta haver après.
      Gràcies dobles, doncs, per les paraules i per l'aportació del teu conte. Molt tendre.

      Elimina
  3. El rellotge de sol de la plaça marcava les dotze, però no sabíem quina hora era, ja que duia uns quants dies aturat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jp! M'encanta tenir un conte més, amb el teu humor sempre tan especial.

      Elimina
  4. Uns contes molt bonics que fan companyia al rellotge de sol, m'encanten, encara que estigui núvol i no marquin l'hora, segur que algun dia farà sol...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha fet il·lusió que em regalessin més contes. Aquesta casa em va agradar molt. És a Sant Pere de Ribes.

      Elimina
  5. Dels teus m'agrada el tercer, el segon és molt bèstia, hahaha.

    En proposo un de curtet.

    Quina sorpresa em vaig endur en fixar-me, després de molts anys, que sobre la porta del balcó hi havia un rellotge de sol. Sempre havia endevinat l'hora mirant l'ombra de la barana a la paret!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu conte XeXu, fa il·lusió recuperar aquest plaer quasi oblidat de recollir aportacions al post des dels comentaris.

      M'agrada saber que aquestes ombres dibuixades de les baranes a la paret van ser útils per a tantes coses...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars