Les plantes vives, sembla que vulguin omplir els buits, tal com la vida nova dels infants que nèixen i crèixen omple (d'alguna manera) els buits dels que han marxat ja. És un homenatge als petits de les famílies que posen somriures fins i tot en les enyorances.
Doncs és un homenatge molt adequat en aquestes festes, que poc sentit tindrien sense els petits de les famílies... M'agraden molt els teus versos, Carme; intentaré tenir-los present en aquest nou període de vida d'aquest any que comença.
Aquests dies, els dos aspectrs de la vida es fan més present, els buits i els infants. Jo també procuraré veure-ho així, Montse. Tenim un altre net (neta, en aquest cas) de camí i aquestes idees es renoven dins del meu cap més que mai.
La vida és plena de moments de nostàlgia, cal superar-los. Segur que a aquesta casa hi viu molta mainada, perquè els encanta jugar amb les cortines i, és clar, acaben fetes una peneta... on vespre, Carme.
Els petits endolceixen els buits, però no els omplen del tot, no podrien fer-ho perquè no són les mateixes persones. Tu ho dius de manera més bonica :)
La cortina desdentegada riu de les vegades que hem entrat i sortit de l'estança.
ResponEliminaLes plantes vives, sembla que vulguin omplir els buits, tal com la vida nova dels infants que nèixen i crèixen omple (d'alguna manera) els buits dels que han marxat ja. És un homenatge als petits de les famílies que posen somriures fins i tot en les enyorances.
EliminaDoncs és un homenatge molt adequat en aquestes festes, que poc sentit tindrien sense els petits de les famílies... M'agraden molt els teus versos, Carme; intentaré tenir-los present en aquest nou període de vida d'aquest any que comença.
ResponEliminaAquests dies, els dos aspectrs de la vida es fan més present, els buits i els infants. Jo també procuraré veure-ho així, Montse. Tenim un altre net (neta, en aquest cas) de camí i aquestes idees es renoven dins del meu cap més que mai.
EliminaL'equilibri entre la buidor i la plenitud, molt ben trobat.
ResponEliminaPlens que omplen buits, encara que mai del tot.
EliminaLa vida és plena de moments de nostàlgia, cal superar-los.
ResponEliminaSegur que a aquesta casa hi viu molta mainada, perquè els encanta jugar amb les cortines i, és clar, acaben fetes una peneta...
on vespre, Carme.
Son juganeres, les cortines... sobretot les de fustetes que fan uns sorollets que fan pessigolles a les orelles. Bona nit de reis, M Roser.
EliminaEls petits endolceixen els buits, però no els omplen del tot, no podrien fer-ho perquè no són les mateixes persones. Tu ho dius de manera més bonica :)
ResponEliminaMai del tot, Gemma, tens raó. Però inevitablement el temps tanca molts buits i cicatritza moltes ferides. Gràcies, bonica.
Elimina