Prunera

Us ofereixo, avui els poemes de l'amiga Paula i de l'amic McAbeu, que en veure que al meu post li faltava el text, s'han afanyat a omplir el buit amb els seus versos.  A vegades, les persones, les àvies en aquest cas,  no arribem a tot arreu, la feina familiar m'ha fet deixat arraconat el blog uns dies i  se m'ha escapat aquest dibuix sense text. 

Avui seré jo qui segueixi els seus poemes.  Moltes gràcies a tots dos.  M'ha agradat  molt la vostra iniciativa, m'ha fet somriure i m'ha alegrat aquest fet indesitjat de  la meva badada.

Una prunera
s'enfila pel jardí.
Dolça mossada.

............................................................sa lluna

En aquell racó, tenim una prunera
que ens ofereix el seu fruit saborós
per alleujar-nos de l'estiu xafogós
gaudint d'una delícia verdadera.

Això no hi ha res més que ho supera,
no trobaríem un regal tan sumptuós
si haguéssim plantat un pi ufanós
o si tinguéssim una tropical palmera.

Per això, aquest nostre petit jardí
que a tu et sembla tan poqueta cosa
és per a nosaltres tan gegantí.

Per passar una estona agradosa
no ens cal un lloc amb molt pedigrí,
aquí ho tenim tot i res ens fa nosa.

.............................................................McAbeu

De la prunera de l'avi

jo en guardo un molt bon record, 

quan enfilar-me a les branques

ja començava  a ser dolç.

Ara veig una prunera

que jo no podré tastar

però me'n torna l'alegria 

i una dolçor que em desfà.

.............................................................Carme

Un racó tant sols,
un racó a la vora
de la casona.

............................................................qui sap si...

S’aparta la casa per deixar-li lloc
l’arbre en el seu racó prepara els fruits
per créixer plens, tot de moments fortuïts,
vagin caient tan dins com fora, enlloc.

Deix el pas porta vella de la reixa
per collir de nit les prunes més toves
i deixar per un demà les més noves
qui em pot presentar així la queixa?

Si el cor fos com la sucosa pruna
i poguessis tastar pels llavis el gust
com ho hem fet de la suau pell bruna.

Seria el millor record august
I sense deixar caure cap engruna
gaudir del fruit tranquil, sense cap disgust.

.............................................................qui sap si...

Camí dels horts,
en un voral envoltada
per branques velles
i herbes altes,
se m’amaga
una prunera solitària,
de dolços fruits
i records humits,
on descobrí l’amor furtiu.

Em deix el temps passar
cada jorn pel davant
i quan ja floreix el bon temps,
un sender em du sense voler
a l’ombra del vell arbre,
ja mig caigut m’ofereix el fruit,
per tastar-lo com en l’ahir passat
on vaig aprendre a estimar.

Descanso a la soca arrugada
que m’ofereix seient,
i si com el vent parlés,
nosaltres escoltem...
I recordes,
sento dins meu
aquelles tardes
en que com un arbre diví
menjàveu del fruit prohibit?
Com oblidar l’inici
dels pesars, dels neguits
i dels camins
que ja mai més tornaran.
Queda només el gust del fruit
que em purga els records
i em sagna les ferides del cor.

........................................................qui sap si...

Faig migdiada
al so de les abelles,
Somio prunes.

......................................................Xavier Pujol