Compartint l'esmorzar amb un pardal que em sembla que és femella
El pardal comú ens espia,
ja veu que estem esmorzant.
Ens vigila d'un tros lluny
mirant a veure què cau.
Com que s'acosta i s'acosta
sense por que li fem mal,
li donem moltes engrunes
i en un vol les va agafant.
Les porta a la seva colla.
Ell és l'únic atrevit
que va i ve sense cap treva.
El pa amb tomàquet li agrada
i se l'emporta a ca seva.
Ve fins als nostres peus
un cop i un altre i un altre.
Quan veu que el pa ja s'acaba
se'n torna a les seves coses
i s'oblida de nosaltres.
Una molla de pa
ResponEliminaper a ella és l'esmorzar.
Doncs t'asseguro que va alimentar a tota la família o potser a tota la tribu, perquè va venir un munt de vegades! He, he, he...
EliminaJa saps que per aquí un niu és un pardal i un nieró, el vostre niu. Solen semblar molt confiats, però jo crec que és perquè són molt més ràpids que nosaltres i quan hi ha fam...
ResponEliminaJo em pregunto, com saben que hi ha menjar?.
Aferradetes, Carme.
Jo crec que saben molt més del que ens pensem. Associen les persones i els llocs (érem en una font on hi havia llocs per seure i menjar) on acostuma a haver-hi menjar. Va venir només que ens acabàvem de seure, encara no havíem tret ni els entepans de la motxilla.
EliminaGràcies per recordar aquestes paraules vostres, que sempre m'agraden tant. Un nieró és una paraula molt bonica (em fa l'efecte que ha de ser més tovet i tot ... )
Aferradetes, Paula!
Caram, si li doneu pa amb tomàquet no us el treureu de sobre...És un pardal molt sibarita...I com ho sabeu que és una femella? els ocells són ben difícils d'identificar! LLàstima que no canten molt bé. Avui he anat a passejar i cantaven les merles que donava gust , parar-se i escoltar!
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Fins que no vam acabar no va parar de venir i fer viatges amb les engrunes de pa a la boca, cap a uns arbustos que hi havia no gaire lluny de nosaltres. Jo no sé pas distingir un pardal mascle d'un pardal femella, però vaig pensar que era femella perquè venia a buscar el menjar i no se'l menjava, se l'enduia, com si el volgués per alimentar la família. No sé si els mascles ho fa. I després en buscar fotos de pardal a Google, em va semblar que sí, que podia ser. Tot agafat amb pinces, M Roser (per això he posat, que em sembla que és femella, no pas que ho sigui)
EliminaSon ben espavilats, els pardals !! ;)
ResponEliminaAquest t'asseguro que sí, que sabia molt bé el que volia i el que es feia. Va treballar amb dedicació i rapidesa, mentre va tenir trossets de pa a disposició (deu saber que les persones esmorzem de pressa i que s'ha d'aprofitar mentre dura). Quan vam haver acabat, ja no va venir ni un cop més, ni per comprovar si quedava alguna molleta.
EliminaAls coloms no se'ls pot donar menjar. Els pardals són d'una altra categoria!
ResponEliminaSí, és molt diferent! Això era a la muntanya. De coloms jo diria que no n'hi havia.
EliminaJo a casa tinc unes menjadores que són per ocells petits, tenen una forma que un colom o una garsa o una tòrtora no s'hi poden posar, perquè són massa grossos. Venen les mallerengues, algun pardal i algun pit-roig i algun alte que no conec.
De pardals ara en veig molt pocs, a la ciutat, i n'hi havia, que niaven a les iuques davant de casa. Ara bé, la meva filla té un jardinet on van a rebolcar-se a la terra, perquè així es desparasiten i refresquen. I mengen força de la menjadora que tenen. El que els cau ho aprofiten les tórtores. M'ha fet molta gràcia aquest pardal teu. Els dos pares porten menjar als nius, de manera que igual pot ser femella o mascle.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Moltes gràcies per la teva informació de la cançó/joc del rei moro. Ara ja sé que no es perdrà.
Aquí al meu jardí, a La Floresta, també se'n veuen molts menys que abans. Ara en veig pocs.
EliminaAvui, tot i queja havia après moltes coses, n'afegeixo una més: he après això dels pardals que els dos pares porten menjar als nius. Gràcies per la informació.
Avui hem passat per Mont-Ral. He pensat en tu, he vist el carrer que du el teu nom i hem pujat fins a l'església de Sant Pere. També hem comprat pa i coca al forn. Ja he vist que està especialitzat en madalenes, però jo he comprat coca de forner. Molt bona. El pa encara no l'he tastat, ho farem ara a l'hora de sopar.
Quin esmorzar més distret, sempre és un plaer fer-lo en companyia!
ResponEliminaSí, sí, distret és la paraula exacta... i divertit també.
Elimina