Conques (Aveyron)




Era un poblet penjat en una muntanya, quiet, tranquil, una mica perdut, però només una mica, perquè quan era l'època turística esdevenia un formiguer de gent, anant i venint. Però ell ja ho sabia i havia triat acuradament els dies, primavera, dies llargs, lluny de festes i de vacances. En Lluís va triar passar quinze dies sol, amb les seves lectures i les seves reflexions.


Un dels llibres que portava era "La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana de Josep M Esquirol. Era un llibret no gaire llarg, ni gaire dens, però hi va connectar de seguida. "Tota revolució comença per comprendre. Per comprendre'ns nosaltres mateixos, el nostre món, els nostres afores, la nostra condició. Comprendre, sobretot, la solidaritat en la intempèrie."



"Cadascun de nosaltres es troba vivint.  S'hi troba sense decidir-ho. Però heus aquí que, des d'aquesta situació, és possible generar, crear. Som  nous a la vida, i podem correspondre essent també nosaltres mateixos generadors i creadors: de més aixopluc, de més fraternitat, de més bellesa. Això ja és molt més que estar viu: es ser capaç de vida."





En Lluís es plantejava, des de l'antiga hostatgeria del monestir si això era suficient. Des de sempre havia intentat crear aquestes coses i mai no s'havia sentit ni acomplert ni realitzat.
Però llegia també en el mateix llibre que la condició humana porta sempre inclosa 
aquesta falta de perfeccció i de plenitud. La plenitud no forma part de la vida humana, 
perquè el paradís no existeix. La bellesa hi és en la portalada romànica i en el vell balcó de fusta. Què se n'ha de fer del desig de l'anhel d'infinit... 





Algunes de les nostres relacions amb el món, tal com ho sentia en Lluís, tenen caràcter de mancança, però la força del desig és de  generació i creació. En Lluís sent intensament que el desig sorgeix de les afeccions infinites i creu  poder-lo satisfer en coses i situacions i no el satisfà mai del tot. Desig és construcció. Cal experimentar i no pas analitzar. Deixar-se de romanços i crear. Crear pot ser fer art, o fer ciència, o fer literatura,  però crear és fer relació més que cap altra cosa.

Ho sabia des de sempre, però aquest llibre l'havia fet tornar al seu camí: "Al final, la poesia més excelsa no és la que s'escriu, sinó la que es fa."

Comentaris

  1. Tot el text que acompanya les fotografies d'aquests bells indrets fa pensar molt.
    M'agrada molt aquesta reflexió que fas, Carme: "La bellesa hi és en la portalada romànica i en el vell balcó de fusta. "
    La frase final sobre la poesia ens l'hem d'aplicar més sovint.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'ha agradat molt aquest llibre. No pas perquè digui coses excepcionals o desconegudes, sinó perquè diu coses boniques, d'una manera seriosa i equilibrada i elaborada. La frase final del meu post ens porta directament al nostre fer, als nostres actes. I em fa pensar que actuar, fer, viure, construir de manera poètica pot ser tot una objectiu de vida.

      Suprimeix
  2. Que "crear és fer relació més que cap altra cosa": hi estic completament d'acord."Només connecta", diu Forster.

    ResponSuprimeix
  3. Tot parla.
    Les imatges, també.
    Des de fa temps.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Avui, de Minimàlia! (no sé si ho reps) han enviat una frase de Jaume Cabré que diu "N'estic convençut: una paraula val més que mil imatges." Més coneguda és l'opinió inversa. La teva és la més inqüestionable. Tot parla. Indubtablement.

      Suprimeix
  4. Quins poblets tan tranquils per retrobar-se amb un mateix...Jo també hi passaria uns quants dies sola! Realment sinó ens retrobem amb nosaltres mateixos, ens serà difícil comprendre els altres...
    La bellesa la podem trobar en qualsevol raconet si ho mirem tot amb ulls sensibles, ja que sovint està en la mirada de qui observa el món!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són llocs on jo hi he passat a ritme de visita, però on m'hagués agradat quedar-me uns dies sola amb tranquil·litat. Bona nit, M Roser.

      Suprimeix
  5. Un post amb un munt d'invitacions a la reflexió, Carme, amb frases molt interessants. Algunes, si les analitzem, ens fan adonar que el seu significat ja el sabíem, tot i no ser-ne potser conscients. L'última frase també em fa pensar. Crec en aquests moments que res del que pugui fer pot anomenar-se poesia; suposo que constatar-ho em resulta ben depriment... Per cert, quina meravella de poblet!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El mèrit és d'aquest llibre, del tot. Potser, Montse, convertir en poesia la nostra manera de fer és un repte ben difícil per a tots. Però malgrat el que tu dius, jo estic segura que fas poesia més d'un cop, quan atens les persones a la teva feina. A vegades surt sola. Que surti sempre és molt difícil.

      Suprimeix
  6. Conques deixa un record potent. Vam estar-hi un parell de dies fa uns anys i vam quedar encantats per la seva singular personalitat. És, evidentment un lloc per llegir, contemplar i meditar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segurament que també el devíeu veure tranquil, com nosaltres. Em va agradar molt.

      Suprimeix
  7. si un llibre et mena a unes tant ran precioses meditades reflexions acompanyades de imatges tan escaients vol dir que cercaré aquest mateix llibre que a tu t'ha inspirat tant ......( m'ha sortit un comentari tirant a hiperbòlic però m'ha rajat directament així del cor a les tecles )

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Elfree, no sé si s'entén prou bé, però les citacions textuals estan en negreta i entre cometes, la resta l'he afegit jo. Crec que no te'n penediràs, si el busques. És un llibre bonic i que dona pau.

      Suprimeix
  8. Un lloc encisador i les paraules que l'acompanyen molt plenes de sentit. I la conclusió cal tenir-la present, fer la poesia més que escriure-la. En definitiva, viure la vida!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Intentarem viure la poesia de la vida, intentarem fer la poesia de la vida.

      Suprimeix
  9. L'únic que puc dir és que en Lluís va triar un indret immillorable per reflexionar.

    ResponSuprimeix
  10. Són llocs que quan marxes t'adones que havies de quedar-te més temps

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars