Calma
Ca la Pilar Dumingu de La Bisbal d'Empordà
Jo no bec cervesa, ni artesana ni de cap altre tipus, de tots aquests cartells, que la meitat no sé ni de què parlen, jo no en faria gran cosa.
Potser només demanaré un cafè o una aigua i em miraré els cartells de lluny i les cadires de colors de ben a prop. I m'encomanaré de tantes activitats, de tantes il·lusions i de tanta vida i em calcaré la calma de mirar-m'ho sense ser-hi ben bé del tot. Com un magnífic decorat que la ciutat ens ofereix per si hi volem seure.
Mirar passar les hores i viure cada segon.
M'has fet recordar un dia d'hivern on hi vaig passar unes hores:
ResponEliminahttps://elraconetdesalluna.blogspot.com/2021/01/ca-la-pilar.html
És molt maca La Bisbal i... sí, em va donar molta calma!. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Quina gràcia que m'ha fet que ens aturéssim a fotografiar el mateix lloc. M'ha agradat molt veure la teva foto. No ha canviat gaire el lloc amb aquesta anys. Tot just hi ha més papers enganxats. Moltes gràcies per l'enllaç.
EliminaAferradetes, bonica.
Hoy hace demasiado calor para sentarse según en que lugar.
ResponEliminaUn Abrazo
Sí, a vegades s'ha de triar l'ombra.
EliminaUna abraçada
A mi també m'ha agradat. després de mirar la teva fotografia i llegir eles teves reflexions filosòfico-poètiques, comprovar que la Lluna havia fotografiat aquest mateix establiments. Tant de bo no es perdin aquests comerços, com aquest cafè-cerveseria, la pastisseria, drogueria, etc de la Bisbal, com s'han deixat perdre a Barcelona i d'altres ciutats i pobles. Com que hi tenim parents a prop, hem estat sovint a la Bisbal. Bé, ara fa temps que no ens hi aturem.
ResponEliminaLa drogueria encara existeix, i la tinc fotografiada diverses vegades. És bonic que no es perdin aquestes botigues.
EliminaUn lloc meravellós per seure. La meva càmera a punt, els meus ulls escanejarien l'entorn; els pensaments fluirien al meu moleskine. El cafè: calent i bo.
ResponElimina*
A wonderful place to take a seat. My camera at the ready, my eyes would scan the surroundings; thoughts would flow into my moleskine. The coffee: hot and good.
Doncs, fantàstic! La Bisbal t'espera, Sean! 🤣🤣
EliminaAixò també és un regal per a un mateix, asseure's i veure la vida passar i si és en un lloc tant pintoresc com aquest, segur que s'ho val !. :)
ResponEliminaBona setmana !!
Sí que ho és, Artur. No sempre ho podem, ni ho sabem fer, però cal aprofitar les ocasions.
EliminaBona setmana!
El temps és un bé massa escàs, fas bé de viure cada segon.
ResponEliminaSí, Helena, n'hem d'aprendre...
EliminaDescansa el cos
ResponEliminai aprèn la ment.
Com un diari
que tot ho empapera,
tinc a l’abast
la darrera informació,
el col•loqui mut
de paper a paper.
Tanco els ulls
i vol reposar el cap
però em venen
com glopades,
les paraules lligades
a vidres i ciment.
Qui podés deslligar-les
i fer-ne amb elles
versos nous?