Edifici antic a Borredà


Quin paisatge més net, aquesta casa. Que ens parla en una llengua i d'unes feines desconegudes per a mi. Potser diu gra o palla o paller, potser diu pou o diu sitja. Que devien abocar o fer baixar per aquest baixador de fusta? 

Els meus ulls miren i miren tractant de llegir i d'entendre alguna cosa. 

I alguna cosa entenc.  Hi ha un amor a la feina i a la terra i hi ha un ordre, una bellesa, una endreça i un projecte de vida. Hi ha mil històries al darrere. 

Hi ha un lligam que continua i m'implica.  

Comentaris

  1. Sí que és curiós, a mi també m'hagués tret unes quantes preguntes. Com tu, d'una cosa estic ben segura, que hi ha mil històries al darrera.

    Bon vespre, Carme.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Paula. Aquest edifici em va embadalir. M'hagués assegut vora d'algú que fos prou vell o savi a escoltar algunes de les mil històries.

      Aferradetes curioses.

      Elimina
  2. Molt interessants les preguntes que et fas del perquè d'aquesta construcció tan original.
    Una pregunta semblant em vaig fer una vegada a una petita casa d'Àreu que té una petita àbsida a la part del darrere.
    Jo pensava que potser tenien una capella adossada a la casa. Un dia una veïna del poble em va explicar que antigament hi havien tingut forn de pa.
    Ja ho dius bé: "hi ha mil històries al darrere."

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha passat algun cop, de preguntar-me per algun d’aquests forns casolans (o no) que sobresurten de les cases. Ara, a vegades ja hi penso, però aquesta mena de torre és massa alta, em sembla pou o sitja… ves a saber. Quines ganes de saber les històries!

      Elimina
  3. De bellesa aquesta imatge n'és plena, de la resta que dius també. Sempre treus molt de suc de les fotos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va embadalir aquesta casa, Helena. Tan autèntica, tan poc “contaminada” de modernitats, tan neta, tan clara. Tenia ben bé la sensació aquesta que ella parlava molt clar, però jo no la sabia entendre.

      Elimina
  4. M'agraden molt els pobles amb les cases i carrers empedrats, són bonics i tenen moltes històries per explicar. Històries com la d'aquesta casa que desconeixem, però segur segur que hi ha dedicació i amor, i quan la feina que es fa surt de dins, es nota.
    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Borredà és un poble bonic i autèntic. M,agradaria conèixer algúnd'allà que em pogués explicar les històries.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  5. Els paisatges queden i la memòria se'n va.... mal bagatge !. Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans es transmetien millor les històries de generació en generació, ara, jo diria que ho fem poc, com si valoréssim poc els temps passats. Llàstima de la memòria que es perd.

      Elimina
  6. Tens raó aquesta foto ens demostra que els que han passat per aquestes cases, tenien amor a la terra i a la feina...Malgrat els carrers antics tot és net i està ben cuidat...A mi aquests poblets petits i ben cuidats m 'emocionen!
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has encertat el verb, M Roser, a mi també m'emocionen.

      Em quedo aturada, fotografiant cases com aquesta o racons dels pobles, i M’adono que fer fotos, sí, està molt bé, però que per més fotos que faci hi ha coses que no sabré mai i me'n vaig amb recança, amb emocions que em serveixen de comunicació més enllà del llenguatge que no sé llegir.
      Bon diumenge, M Roser.

      Elimina
  7. Segur que hi ha qui pot mirar aquest racó del passat i saber de seguida què significa i què s'hi feia. Però tampoc és el meu cas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, XeXu. I segurament també hauríem trobat allà, in situ, algú que ens ho expliqués, si ho haguéssim preguntat, però no ho vam preguntar.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars