Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Lligar serenitat i impaciència. Un premi de verds per a qui ho aconsegueixi.
ResponEliminaLa veritat és que és un repte complicat, però jo trobo (potser soc jo que soc rara) que sovint és l'única sortida.
EliminaAquest cap de setmana he estat al Penedès, i de verd tampoc en falta allà!
ResponEliminaAquest any tot està d'un verd esclatant!!!
EliminaUn verd efímer que passarà al daurat en pocs dies
ResponEliminaSí, tot just vingui la calor... és terreny de secà, em sembla.
EliminaQuè bé, la "meva" Segarra...M'encanta com ens mostra fidelment cada estació de l'any, ara presumeix de primavera! Tinc curiositat per saber on és aquest indret amb tants matisos de verd!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Presumeix de primavera, amb raó, aquest any està esplèndida. D'això ja fa uns quants dies, era pel maig. Suposo que encara deu durar, el verd, amb tantes pluges.
EliminaÉs Cervera, als afores de Cervera, hi ha una masia restaurant, on ens van convidar a una comunió i des del Jardí vaig fer aquesta foto mirant cap al paisatge. Per cert, feia un fred que pelava...
Gràcies...
EliminaTot alhora, el verd tendre i el profund, la serenitat i la impaciència, com a bona poeta.
ResponEliminaMantinguem el privilegi de les paradoxes, dels oposats... i gaudim-lo, Helena.
EliminaDesgrana el verd
ResponEliminad’una gespa incipient,
mirant de reüll el verd fosc
de les fulles de pi
en la llunyania.
Vull ser així
demana el brot naixent,
sense saber la bellesa
que guarda en ell
i que s’escampa
al seu voltant,
fins fer-se gran,
fins fer-se prat.
qui sap si...