Etiquetes
Publicat per

La Segarra en plena primavera




Hi ha un verd tendre a tocar dels dits
i el verd tan profund a l'horitzó.
Caminem-nos pas a pas.
Amb la serenitat lligada a la impaciència.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol11 de juny del 2018, a les 9:38

    Lligar serenitat i impaciència. Un premi de verds per a qui ho aconsegueixi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 de juny del 2018, a les 21:49

      La veritat és que és un repte complicat, però jo trobo (potser soc jo que soc rara) que sovint és l'única sortida.

      Elimina
  2. Sergi11 de juny del 2018, a les 14:40

    Aquest cap de setmana he estat al Penedès, i de verd tampoc en falta allà!

    ResponElimina
  3. Garbí2411 de juny del 2018, a les 19:02

    Un verd efímer que passarà al daurat en pocs dies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 de juny del 2018, a les 21:50

      Sí, tot just vingui la calor... és terreny de secà, em sembla.

      Elimina
  4. M. Roser11 de juny del 2018, a les 19:33

    Què bé, la "meva" Segarra...M'encanta com ens mostra fidelment cada estació de l'any, ara presumeix de primavera! Tinc curiositat per saber on és aquest indret amb tants matisos de verd!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 de juny del 2018, a les 21:53

      Presumeix de primavera, amb raó, aquest any està esplèndida. D'això ja fa uns quants dies, era pel maig. Suposo que encara deu durar, el verd, amb tantes pluges.

      És Cervera, als afores de Cervera, hi ha una masia restaurant, on ens van convidar a una comunió i des del Jardí vaig fer aquesta foto mirant cap al paisatge. Per cert, feia un fred que pelava...

      Elimina
    2. M. Roser12 de juny del 2018, a les 20:19

      Gràcies...

      Elimina
  5. Helena Bonals12 de juny del 2018, a les 8:58

    Tot alhora, el verd tendre i el profund, la serenitat i la impaciència, com a bona poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas12 de juny del 2018, a les 9:19

      Mantinguem el privilegi de les paradoxes, dels oposats... i gaudim-lo, Helena.

      Elimina
  6. Anònim10 d’agost del 2023, a les 17:14

    Desgrana el verd
    d’una gespa incipient,
    mirant de reüll el verd fosc
    de les fulles de pi
    en la llunyania.
    Vull ser així
    demana el brot naixent,
    sense saber la bellesa
    que guarda en ell
    i que s’escampa
    al seu voltant,
    fins fer-se gran,
    fins fer-se prat.

    qui sap si...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars