Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDH9CqaRSqyQJFu4ZvdVrXNd_FMzAviah2SQMEG2VyBpwZY0XY_EIiNc9aPKCZO4R5osCyf22Vjwjlwo9i9WELhxakiXVNs7ytwaX2AssrqaJQt8pC-Hlp65ShexA3LHqUfC83glbdR-DYP7mACtMm0uDyHoM5Vah1secKhWpxTDRsSgcz-TE5gX7EKK4/w640-h640/Atrapada%20sota%20la%20pluja.jpg)
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Horitzons llunyans, aquells que semblen impossibles: hi acabem arribant.
ResponEliminaEs tracta, només, de no aturar-nos.
EliminaCom una estàtua, fixada al terra, amb la mirada en la llunyania, que deia Kafka.
ResponEliminaUna estàtua en moviment... caminant mil camins...
EliminaEls peus a terra, però no fixes, sinó caminant com una daina, fins arribar als horitzons desitjats...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Exacte, fent camí, sempre! Bona nit, M Roser!
Elimina