Santa Llúcia de Sobremunt


Al cim d'un somni perdut.
Sense recances.

Amb alegria de retrobar el lloc mític
on havíem imaginat arrecerar-nos
o protegir-nos del món.

Cal tornar i tornar a la bellesa.
Cal escriure  de nou els somnis compartits.

Comentaris

  1. Després de perdre un somni tan esperat i bonic, què complicat és tornar a somiar...
    Què maca l'aquarel·la i no ho dic pel campanar, que també! ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que tornar a somiar, va ser recordar aquell somni perdut, o bé deixat de banda. El somni era comprar la casa adosada a l'ermita (la rectoria, que la venien, aleshores). És un indret magnific, però molt penjat, molt lluny de tot i fa 50 anys, amb les carreteres que hi havia, encara més. Jo crec que vam fer bé de deixar-ho de banda i, ara, fa somriure tornar-hi i pensar que allò hauria pogut ser d'alguna manera casa nostra. Evidentment, és casa d'algú altre, i s'hi veuen els senyals. És bonic reviure aquests somnis i imaginar-los "in situ" sense recances, veure els pros i els contres. Va ser emocionant tornar-hi.

      Moltes gràcies, Paula!

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  2. Aquesta entradeta que has dibuixat tan bé, coneix tots els teus somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que se'n recorda de nosaltres, com nosaltres d'ella.

      Elimina
  3. The bench in your watercolour looks even more inviting than the original ;-)
    Abraçades, Carme.

    ResponElimina
  4. Pujaran els somnis
    pels cims de les vivències,
    s’aixoplugaran dels desigs
    i esperaran de nou
    aquell sol càlid
    dels altres temps.
    Gravaran les pedres
    de les parets buides
    les nostres espatlles
    en l’espera.
    Però tornaran els mots
    a donar vida a aquells
    dels quals n’esperem tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somnis sempre donen vida, els presents i fins i tot els antics, si ens fa bo de recordar-los.

      Elimina
  5. La bellesa amb la bellesa, l'amor amb l'amor, la felicitat amb la felicitat, que deia Kundera.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars