Aigua dolça i aigua salada en un bes perdut i alhora trobat, com l’aigua entre la sorra, com la sorra plena d’aigua. Infinits instants d’anar i vindre, de vindre i anar com si fos un etern retorn que mai s’acaba. Un però que deix carícies, carícies que acaben en petons.
No trobava aquest comentari teu i ... com sovint ens obsequia blogger... l'he trobat al correu brossa. Per sort recuperat. Em passa ben sovint, a mi, això...
Sí és un lloc que m'agrada molt, amb una sensació de natura, de pau i de calma que m'enamora cada vegada. Encara hi ha llocs bells, cada vegada són menys tranquils, això sí.
Aigua dolça i aigua salada
ResponEliminaen un bes perdut i alhora trobat,
com l’aigua entre la sorra,
com la sorra plena d’aigua.
Infinits instants d’anar i vindre,
de vindre i anar com si fos un etern
retorn que mai s’acaba.
Un però que deix carícies,
carícies que acaben en petons.
qui sap si...
Gràvies, qui sap si...
EliminaNo trobo paraules prou escaients per expressar tots els sentiments que em provoca aquest post teu...
EliminaUna abraçada infinita, Carme
No trobava aquest comentari teu i ... com sovint ens obsequia blogger... l'he trobat al correu brossa. Per sort recuperat. Em passa ben sovint, a mi, això...
EliminaUna abraçada, poeta.
Quin espai d'aire, mar i terra més preciós!.
ResponEliminaMe encanta la foto!
Encara, sortosament, podem trobar llocs bells.
Aferradetes, preciosa.
Sí és un lloc que m'agrada molt, amb una sensació de natura, de pau i de calma que m'enamora cada vegada. Encara hi ha llocs bells, cada vegada són menys tranquils, això sí.
EliminaAferradetes, bonica!
Com pots veure, he contestat on no debía... Perdó, perdó, perdó...
ResponEliminaHe, he, he... blogger t'ha castigat... ja veus.
EliminaPerdonat del tot, barbo!
Que subtil aquesta fotografia. Una cosa molt petita al costat d'una infinita.
ResponEliminaQue petita es veu una persona...
Elimina