Regalims horitzontals


Aquest poema ve de ca sa lluna

 El temps rabent, s'adorm sense aturar-se.

Potser ja no ens queden llàgrimes, després de tanta vida.

Hi ha una pau endins i una placidesa llargament treballada.

I la tristor infinita que no desapareix, davant de la realitat més crua.

Comentaris

  1. Un poema trist i bellíssim, alhora... sortosament ens queda la pau, que fa molt menys dura la tristor.

    Aquest retrovisor està molt ben pensat.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó la pau ajuda a viure-ho tot més bé... fins i tot la tristor.

      Moltes gràcies, Paula.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Vola enrere el que s’escapa,
    la boira, el temps,
    els pensaments que ja hem perdut,
    com aquelles llàgrimes
    que han volat de les galtes
    a un futur incert.
    Remullen la vida pluges incertes
    que amb la fredor del moment
    angoixa pensar el final que s’apropa.
    No hi ha més tristor
    que la que creiem guardar dins,
    en una closca buida,
    que volem omplir de les tristors
    que ens envolten.
    No hi ha res més cru
    que la ignorància i el fet d’escampar-la
    amb les buides paraules
    que sorgeixen de les temors passades,
    que s’han escapat i escampat al nostre voltant.
    Sana la mirada que cerca els mots curatius,
    la mà que s’apropa,
    la carícia que es deixa a flor de pell,
    el silenci quan és necessari,
    la vessant de la muralla que enderroquem
    per estar amb els nostres.
    “El temps rabent, s’adorm sense aturar-se”,
    mentre rellisca per trobar el seu propi final,
    la decadència efímera del darrer instant.
    Perquè “la tristor infinita no desapareix”
    només és un vestit que ens podem treure...
    si tu m’acompanyes.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, qui sap qui... és molt bonic i esperançador aquest poema. I té un final preciós.

      Elimina
  3. Els regalims de sa lluna són verticals, i els teus horitzontals! És perquè "ja no ens queden llàgrimes"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, són com més estables, menys visibles, més presents i menys evidents.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars