Publicat per

Camí de ronda


Respiro la solitud del blau entre les roques.

Comentaris

  1. sa lluna5 de juliol del 2023, a les 15:28

    I sembla que no s'acaba l'alè...

    M'agrada moltíssim aquest blau.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas7 de juliol del 2023, a les 19:57

      Sempre es respira millor davant el blau immens...

      Aferradetes blaves...

      Elimina
  2. artur6 de juliol del 2023, a les 18:33

    Col·leccionant moments... !
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas7 de juliol del 2023, a les 19:57

      Ben bé així i que per motls anys puguem fer-ho tots plegats i compartir-ho.
      Salut, Artur!

      Elimina
  3. Erik7 de juliol del 2023, a les 19:12

    Y que bien sienta....

    Abrazos

    ResponElimina
  4. xavier pujol11 de juliol del 2023, a les 17:59

    Ma mare diu: "Si res li escau, poseu-li blau"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 de juliol del 2023, a les 18:20

      La meva també ho deia... i la tieta, que molt sovint anava vestida de blau, (suposo que li devia agradar) i donava aquest refrany-excusa.

      Elimina
  5. Helena Bonals12 de juliol del 2023, a les 16:02

    Amb un sol vers, que en ell mateix és solitud, ho dius tot. Com la imatge amb només dos elements, les roques i el blau.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars