Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDH9CqaRSqyQJFu4ZvdVrXNd_FMzAviah2SQMEG2VyBpwZY0XY_EIiNc9aPKCZO4R5osCyf22Vjwjlwo9i9WELhxakiXVNs7ytwaX2AssrqaJQt8pC-Hlp65ShexA3LHqUfC83glbdR-DYP7mACtMm0uDyHoM5Vah1secKhWpxTDRsSgcz-TE5gX7EKK4/w640-h640/Atrapada%20sota%20la%20pluja.jpg)
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
I sembla que no s'acaba l'alè...
ResponEliminaM'agrada moltíssim aquest blau.
Aferradetes, preciosa.
Sempre es respira millor davant el blau immens...
EliminaAferradetes blaves...
Col·leccionant moments... !
ResponEliminaSalut :)
Ben bé així i que per motls anys puguem fer-ho tots plegats i compartir-ho.
EliminaSalut, Artur!
Y que bien sienta....
ResponEliminaAbrazos
El blau, sempre és fantàstic!
EliminaUna abraçada.
Ma mare diu: "Si res li escau, poseu-li blau"
ResponEliminaLa meva també ho deia... i la tieta, que molt sovint anava vestida de blau, (suposo que li devia agradar) i donava aquest refrany-excusa.
EliminaAmb un sol vers, que en ell mateix és solitud, ho dius tot. Com la imatge amb només dos elements, les roques i el blau.
ResponEliminaA vegades la manca d'inspiració també s'aprofita...
Elimina