Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
I sembla que no s'acaba l'alè...M'agrada moltíssim aquest blau.Aferradetes, preciosa.
Sempre es respira millor davant el blau immens...Aferradetes blaves...
Col·leccionant moments... !Salut :)
Ben bé així i que per motls anys puguem fer-ho tots plegats i compartir-ho.Salut, Artur!
Y que bien sienta....Abrazos
El blau, sempre és fantàstic!Una abraçada.
Ma mare diu: "Si res li escau, poseu-li blau"
La meva també ho deia... i la tieta, que molt sovint anava vestida de blau, (suposo que li devia agradar) i donava aquest refrany-excusa.
Amb un sol vers, que en ell mateix és solitud, ho dius tot. Com la imatge amb només dos elements, les roques i el blau.
A vegades la manca d'inspiració també s'aprofita...
I sembla que no s'acaba l'alè...
ResponEliminaM'agrada moltíssim aquest blau.
Aferradetes, preciosa.
Sempre es respira millor davant el blau immens...
EliminaAferradetes blaves...
Col·leccionant moments... !
ResponEliminaSalut :)
Ben bé així i que per motls anys puguem fer-ho tots plegats i compartir-ho.
EliminaSalut, Artur!
Y que bien sienta....
ResponEliminaAbrazos
El blau, sempre és fantàstic!
EliminaUna abraçada.
Ma mare diu: "Si res li escau, poseu-li blau"
ResponEliminaLa meva també ho deia... i la tieta, que molt sovint anava vestida de blau, (suposo que li devia agradar) i donava aquest refrany-excusa.
EliminaAmb un sol vers, que en ell mateix és solitud, ho dius tot. Com la imatge amb només dos elements, les roques i el blau.
ResponEliminaA vegades la manca d'inspiració també s'aprofita...
Elimina