El repte de les 4 paraules : tinta, deliciós, branca, amor.
Va ser deliciós aquell matí d'estiu
quan asseguts sota d'un arbre
vam construir tot un futur
només amb les paraules.
A la branca més alta, un niu de merles.
A sota, un amor, sense signatures de tinta.
......................................................................................Carme
Sovint gastem massa tinta
buscant un amor generós,
però no sempre és a la branca més alta
el fruit més deliciós.
buscant un amor generós,
però no sempre és a la branca més alta
el fruit més deliciós.
.........................................................................................McAbeu
Escric amb tinta d'argelaga,
de color groc potent,
per a que m'escoltis, amor,
des de la branca on t'has refugiat.
O amb color ginesta, que és més deliciós.
.....................................................................................Xavier
No sembla un repte gaire fàcil amb aquesta "tinta" que no acaba de lligar amb la resta de mots, però trobo que te n'has sortit força bé. No m'ha costat imaginar-me dos cors gravats (sense tinta, efectivament) al tronc de l'arbre i enllaçats per a tot aquest futur que van començar a construir en aquell moment. Ben trobat!
ResponEliminaI, justament perquè no m'ha semblat un repte fàcil, aquesta vegada també ho he volgut provar. M'ha sortit això:
Sovint gastem massa tinta
buscant un amor generós,
però no sempre és a la branca més alta
el fruit més deliciós.
Bon cap de setmana!
Bon diumenge Mc.
EliminaM'agrada molt que t'hi hagis afegit amb un poema ben bonic i encertat.
Moltes gràcies!
Després, des de casa el posaré al post.
Una abraçada.
Els arbres, també poden ser fidels confidents dels amors futurs i presents.... Bona aportació, com la que ha fet en McAbeu ! . Felicitats als dos :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!
EliminaBon diumenge.
Deliciós aquest amor, sense cap tinta per signar-lo. Més amunt que la branca més alta serà el seu futur.
ResponEliminaMolt ben trobat, tant el teu com el d'en Mac.😉
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaAferradetes, nina.
Sobre "vam construir tot un futur/ només amb les paraules": és que el futur és fet de versos.
ResponEliminaEls versos són les millors paraules...
EliminaQuan hi ha amor el futur sempre és encoratjador.
ResponEliminaUs n'heu sortit molt bé amb aquest repte !
Una abraçada, Carme!
PD: Després d'un temps sense passar per aquí ja torno a ser-hi :)
M'alegro molt que tornis q ser per aquí.
EliminaMoltes gràcies per tornar.
Una abraçada molt forta, Núria!
Escric amb tinta d'argelaga, de color groc potent, per a que m'escoltis, amor, des de la branca on t'has refugiat. O amb color ginesta, que és més deliciós.
ResponEliminaM'agrada molt la teva aportació. Ja la tenim al post.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
Bona nit,Carme!
ResponEliminaM'he fet un bon tip de posar-te comentaris i he gaudit molt amb els teus posts. Jo, cada dia, escoltar cantar les merles que venen a fer el niu als arbres de debant de casa.
Canten molt bé les merles... gràcies per la paciència i per deixar tants comentaris.
EliminaBona nit, M Roser,