Portal a Orriols
La porta ja no tanca gaire bé,
ha agafat el gest de restar oberta i acollidora.
A les seves velleses ja no la farem canviar.
No em fa por de tenir la porta oberta,
tinc tres vigilants ben vius que em protegeixen.
L'un m'espanta els mosquits amb la seva olor
l'altre té unes punxes terribles.
I el tercer és un avet petitó que fa somriure.
I aquesta fusta vella, tan bella!
Només es tracta de saber trobar-hi els punts positius. En aquest cas, conèixer els companys de vida ajuda a conformar-se, no?
ResponEliminaSí es tracta de buscar bons companys de viatge…
Elimina3 bons "guardians" que a més fan bona companyia a la rústica porta.
ResponEliminaEm va semblar un conjunt preciós. M'agraden tant les portes!
ResponEliminaÉs molt i molt estètica aquesta porta, no m'estranya que t'inspiri. A mi m'agraden tant les coses rústiques...
ResponEliminaAmb les portes, finestres, balcons, etc… no m'hi sé resistir…
EliminaUn portal ben guarnit i ben guardat.😉
ResponEliminaNo li manca res, té tot el que ha de tenir per olorar bellesa.
Aferradetes, nina.
És una porta feliç i plena… he, he, he…
EliminaAferradetes, nina!
Claro, es mejor ver el lado bueno de las cosas y esa puerta tiene mucho encanto.
ResponEliminaBesos
Hem d'aprendre a veure el costat bo de cada cosa. És millor, sí. Una abraçada.
EliminaM'agraden molt aquestes portes. Aquesta té uns bons vigilants, tots fan una bona funció, i crec que la dels mosquits és la més interessant. A l'estiu, que no entrin és bo.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Soc la Núria del blog Camins de vida. Com la majoria de vosaltes tinc problemes amb Blogger i he de comentar com a anònim... no sé què passa últimament però això no va a l'hora.
EliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaBlogger cada dia pitjor…
Una porta molt bonica precisament perquè és vella i si no tanca massa bé a més dels tres guardians vegetals, si pot posar un forrellat per dins, ja que encara que no tanqui molt bé, ningú hi podrà entrar...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, és molt bonica!
EliminaBon vespre, maca!
Con la vieja puerta ya resignada y sus tres vigilantes haces un bello poema Carme, te felicito, salud y adelante!!!.
ResponEliminaGràcies, Antonio! Salut i endavant!
EliminaDues pedres tallades
ResponEliminali fan de columna,
les restes treballades
d’un arbre li fa de barret
a aquesta porta acollidora.
Tan acollidora
que no vol estar mai tancada,
i ofereix a l’estiu l’ombra
del seu rebedor
i a l’hivern para el vent
per als visitants temeraris.
No esta sola.
Té tres companys
que l’acompanyen
en les hores de sol,
pluja o fred.
Cap d’ells renuncia
a la seva amiga
i n’estan molt d’ella.
Feta de fusta vella,
recorda encara lo bonica
que era quan nova la van portar.
Qui pogués tenir ben a la vora
una porta com aquesta.