Publicat per Carme Rosanas de juliol 15, 2024 Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
Un Sahara en miniatura. De grandesa bellesa.
ResponEliminaSí, em va semblar bonica, aquesta tanca de retenció de sorra quasi coberta iamb el pentinat de ratlles. 😉
EliminaQuè maca aquesta foto!. Realment sembla pentinada la sorra.
ResponEliminaL'angle molt ben triat.
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, Paula. I moltes aferradetes, també per a tu!
EliminaMe gusta esa foto. Tengo alguna parecida.
ResponEliminaMoltes gràcies, Erik!
EliminaCel , mar i sorra pentinada, tot un espectacle per gaudir en solitut...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La platja fora de temps i sense gent és un espectacle realment per gaudir-ne molt. En solitud, és perfecte!
EliminaBon vespre M Roser.
Així ens modela el temps metafòricament.
ResponEliminaDoncs, sí, també a nosaltres.
EliminaCarme, que no hi ha manera de publicar un comentari al teu següent post, mira si ha quedat a contingut brossa, si et plau!.
ResponEliminaDoncs sí, Paula, tots els comentaris als comentaris brossa! Ja estan rescatats!
Elimina😉😍
EliminaDoncs aquest també l'he hagut de rescatar! 😥
EliminaPreciosa imatge, Carme. Bé està que, ja que n'hem desfetes tantes, ajudem ara a que nasquen noves dunes; però sense l'ajuda de vent que les pentina, seria feina inútil... Salut i abraçada!
ResponEliminaEm sembla poètica aquesta cooperació ente persones i vent.
EliminaSalut i abraçada.