Mont-roig

D'una fotografia de Marta Pàramo

Sempre és estiu al teu esguard tan càlid,
encara que la tempesta ens faci trontollar la vida,
serem els joncs que saben redreçar-se.
Hem recollit pedres de tots colors,
i petxines i tresors quasi desconeguts.
I els duem tan endins que ja mai no els podrem perdre.
Serem lluna, serem estrella, serem tresor
serem ànima, si encara ens manca el cos.

Comentaris

  1. Fa anys que no visito l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, és un indret molt bonic. El teu poema s'hi adiu molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! Jo també fa uns quants anys. Es tracta, doncs, de tornar-hi. El colors les textures de la pedra són una meravella.

      Elimina
  2. Un paisatge molt bonic, no m'estranya trobar-hi tants tresors que queden ben endins, que perduraran més enllà de la vida.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  3. Ho saps, oi, que el final és molt bo? Me'l quedo a la memòria.

    ResponElimina
  4. Aquí hi he estat moltes vegades, al Santuari de la Mare de Deu de la Roca, perquè sovint anava a fer turisma rural, a una casa que hi ha entre Montroig del Camp i Mombrió del Camp. Era una casa molt antiga ( la Torre de L'hereu ) amb una com si fos un castell i jo fei estada a la torre rodona, que tenia quatre plantes...Tot aquell indret és bonic!
    Un poema que acompanya molt bé el paisatge...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies M Roser. Jo fa temps que no hi vaig. Buscaré aquesta Torre de l'Hereu, a veure si hi anem a passar algun dia.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars