Mirall trencat
Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat
dins Relats en català
Seguint el fil de l'Helena:
Les gotes trenquen
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.
La llum serena
de després de la pluja
et fa somriure.
....................................................................Xavier Pujol
Només soc ombra
coberta per les gotes
que em desdibuixen.
coberta per les gotes
que em desdibuixen.
.....................................................................Núria L. Aroca
La llum serena
ResponEliminade després de la pluja
et fa somriure.
Més optimista que el meu, Xavier... el poso al post per millorar-lo.
EliminaPrecisament perquè això que et trenquen és el que més et defineix.
ResponEliminaÉs una bona aportació, Yresa, que arriba al fons d'aquests versos, m'estan trencant moltes coses que em defineixen, i al final ja no sabrem qui som.
EliminaSeguint la teva línia m'ha sortit aquest haiku...
ResponEliminaNomés soc ombra
coberta per les gotes
que em desdibuixen.
Per cert Carme, ja veus que vaig pujant fotos al blog, si alguna t'agrada i t'inspira per escriure alguna cosa, la pots agafar tranquil·lament :)
Doncs, gràcies, Núria, ja t'he posat al post que així queda molt més complet.
EliminaMoltes gràcies per l’oferiment... el tindré en compte!
A vegades, les imatges juguen amb nosaltres ! ;)
ResponEliminaÉs divertit que ho facin i que nosaltres les deixem jugar.
EliminaEls bassiots m'atrapen i aquest que has pujat és ben curiós.
ResponEliminaHeu fet una bona feina. 😉
Un mirall d'aigua
ResponEliminareflecteix els somriures,
fins que s'assequi.
Bona nit, Carme.