Haikus
El groc és llum
i ens omple les ninetes.
Ben prest s'apaga.
L'ombra d'agost
encara reverdeja.
Fred de tardor.
Aigua d'octubre
que fresa els meus camins.
Torna a la llera.
Helena Bonals:
Novembre ofega.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.
No et respondré amb un haiku, no estic prou inspirat.
ResponEliminaLa primera estrofa d'una cançó del Joan Isaac del disc "Viure" del 1977 diu:
"Un dia partiré
amb els grocs del capvespre,
les ombres del xiprer
i els verds de les arbredes..."
Gràcies, Xavier, sempre tens la cançó adequada... això també és una inspiració, permanent, a més a més...
Elimina
ResponEliminaÉs curiós com amb dos colors , el blau del cel i del mar i el groc del sol, puc fer aparèixer la verdor de la natura!!!
Petonets, Carme.
Combinant colors, M Roser!!! Petonets.
EliminaNovembre ofega.
ResponEliminaEspero el pas de puça.
Ardor que dorm.
Millor:
EliminaNovembre ofega.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.
Per cert, els teus tres haikus són preciosos, com tres parts de la tardor.
EliminaUna pregunta: aquest "fresa els meus camins" quin sentit té?
EliminaL'afegeixo al post...
EliminaTrobo que la tardor estació s'adiu molt a la meva tardor personal per l'edat. Si s'hi troba la tador en els meus haikus, nèstic molt contenta.
Fresar en el sentit de foradar, de llimar, de desgastar...
Ben definida aquesta tardor, Carme! Un dia curt, un verd que lluita per mantenir-se i una aigua bastant imprevisible a la nostra terra, però que si una cosa té clara és el sentit de propietat. Que no ho hauria entès tan bé només amb l'aquarel·la, però tot junt es complementa molt bé.
ResponEliminaAquesta aquarel·la no hi ha qui l'entengui... és molt a mínims, però en realitat són les nyàmeres sobre el Freser d'uns quants posts enrere. Gràcies, Teresa!
EliminaEncén el llum
ResponEliminaper obrir les ninetes
fins que s’apaga .
La fulla seca
cau del plataner
amb el darrer verd.
Pinta el meu blau
en ones el llenç com mar
que besa el verd.
qui sap si...