Finestra a Ullà
D'aquí, tant el dibuix com el poema
Se'ns apaguen els colors,
el mirall enllorat ja no ens retorna
ni allò que som ni allò que voldríem.
S'enterboleixen les transparències
i la vida s'enrigideix al nostre entorn.
Em guardo el color safrà
per tornar a pintar l'alegria
sobre els murs que s'alcen tothora,
mentre continuarem recordant
els vells contes i els antics somnis d'altres temps
perquè no morin.
Molt adequat a la tardor que ens envolta en aquests moments. Però veig que tu saps lluitar-hi en contra.
ResponEliminaHo intentem cada dia...
EliminaEscric aquest comentari el dia que he estat passejant per Ullà. Ha estat un passeig curt i no he vist aquesta finestra. Amb el poema és millor que si l'hagués vista al natural.
ResponEliminaQue bé que hagis pogut passejar per l'Empordà!
EliminaEspero que tothom tingui somnis vells i bells per a poder-los recordar i omplir-los de colors...
ResponEliminaBon vespre Carme.
Tothom n'hauria de tenir, però desgraciadament no és així, a vegades no hi són. Bon vespre, M Roser.
Elimina