La casa i el bosc
 |
| Passejada sota els ponts. Sant Joan de les Abadesses |
has oblidat el benestar que es vivia a dins.
Aclaparada de present,
se't perden els detalls dels records més bonics.
Emmordassada de branques i espines,
no saps què fer per alliberar-te.
I malgrat tot, el temps viscut va existir
i vola en alguns espais lliures
la memòria immensa i difuminada del que va ser.
Només pel pilar de la porxada ja et reconeixes.
Abans de l’enderroc, recull tota la vida.
El que ha existit, per molt que n'esborrin la memòria... ha existit.
ResponEliminaÉs ben cert el que dius, Xavier, però si no ho recordem, no ens ho sembla que hagi existit, però sí, ha existit!
EliminaLa natura, sempre vol recuperar el seu espai... lluita constant !
ResponEliminaSalut :)
Si la deixem, la natura es recupera de pressa... Salut, Artur!
EliminaÉs la casa que amaga el desmai? Per l'estructura sembla que havia estat una casa benestant, malgrat les espines que ara l'envolten, tan de bo algú li torni l'esplendor de l'antiguitat, sinó sempre es pot guardar a la memòria!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
El desmai amagava un pont. Aquesta casa és ben a prop del pont, també, podríem dir que el desmai amagava el pont i el pont amagava la casa... Bon vespre, M Roser!
EliminaUna casa tan humana que bé podria qualsevol persona en hores baixes, quan els problemes del present tapen tots els bons records del passat.
ResponEliminaA mi també m'ho va semblar, que era molt humana.
EliminaLes males herbes també tenen dret a existir. Però la rosa de la infantesa és insuperable per a mi.
ResponElimina