Des de dins, pensem, fem, inventem, diem, escrivim, somiem, imaginem. Des de fora, tot sembla en silenci. El gerani, a la finestra, ens somriu en flors, buscant isomorfismes.
Una finestra preciosa...A fora segur que se sent el silenci, dins no ho sabem , potser algú fa esport per no avorrir-se o hi ha qui fa fa gala de la seva creativitat i en aquest cas el silenci de fora i el de dins són un la continuació de l'altre...Només els separen el remor de les flors! Bon vespre.
Encara que, des de fora, tot sembli silenci... la vida que bull a dins, finalment sobreeixirà i omplirà el món de bona gent!! M'encanten les teves finestres, Carme.
Pot no només semblar silenci, sinó ser-ne. Es pot pensar, fer, inventar, escriure, somiar, imaginar en silenci. Inclús també es pot dir en silenci. Els silencis també parlen.
Ben reflectit, Carme! I aquest "sembla" diu molt del silenci perquè és veritat que els sorolls habituals no hi són, però els de la natura s'han multiplicat.
Dins i fora. Molt ben expressat.
ResponEliminaDes de fora somiem o imaginem el dins i a l'inrevés.
EliminaI tot i això, la vista de la teva finestra és des de fora, on hi ha el silenci, cap a dins.
ResponEliminaAlgun dia, començaré a dibuixar finestres des de dins...
EliminaUna finestra preciosa...A fora segur que se sent el silenci, dins no ho sabem , potser algú fa esport per no avorrir-se o hi ha qui fa fa gala de la seva creativitat i en aquest cas el silenci de fora i el de dins són un la continuació de l'altre...Només els separen el remor de les flors!
ResponEliminaBon vespre.
Les flors fan d'enllaç.
EliminaEncara que, des de fora, tot sembli silenci... la vida que bull a dins, finalment sobreeixirà i omplirà el món de bona gent!!
ResponEliminaM'encanten les teves finestres, Carme.
La vida es resguarda a dins. Tornarem a sortir i a omplir el món.
EliminaPot no només semblar silenci, sinó ser-ne. Es pot pensar, fer, inventar, escriure, somiar, imaginar en silenci. Inclús també es pot dir en silenci. Els silencis també parlen.
ResponEliminaAquests dies són silenciosos, Laura. Però fem moltes coses.
EliminaLa vida és a dins ara, no a fora, on s'acostuma a admetre que és.
ResponEliminaLa idea de l'isomorfisme és molt bona!
EliminaPotser sempre és a dins i ara ens n'adonem...😉
EliminaMoltes gràcies, Helena!
T'has saltat el confinament......l'has pintat des de fora.
ResponEliminaNo se te n'escapa ni mitha, Joan!!! 😜
Eliminamitja...
EliminaBen reflectit, Carme! I aquest "sembla" diu molt del silenci perquè és veritat que els sorolls habituals no hi són, però els de la natura s'han multiplicat.
ResponEliminaSi, i tant, se senten més ocells a casa meva... i el gall del barri, que sovint ni el sentim.
EliminaCarme, dones un alè de felicitat al viure de cada dia amb les teves precioses pintures.
ResponEliminaNo te'n cansis mai, que les necessitem.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Olga!!!!
Elimina