Porta, finestra, i jardinera
Caminem junts,
potser baixarem
pels carrers esglaonats
de qualsevol poble
per arribar a la font.
Beurem aigua fresca,
i seurem en un banc humit,
amb coixí de molsa.
Sense por del fred.
Ja buscarem aixopluc
si en fa massa.
Ja m'hi trobo...
ResponEliminaQue bé!
EliminaPer quant temps hi haurà aigua fresca en aquest món?
ResponEliminaEspero que encara duri l'aigua fresca. Sense aigua, no hi ha vida...
EliminaEl dibuix és molt bell, d'un lloc molt pintoresc, i les paraules molt bucòliques.
ResponEliminaÉs un carrer de Riudaura, a la Garrotxa.
EliminaEls de Riudaura, són aquells que quan plou la deixen caure ... he, he, he...
EliminaQuin poema tan bucòlic! Segur que la font ara deu rajar força amb tantes pluges...
ResponEliminaM'agrada el dibuix , perquè la porta i la finestra, tenen profunditat!
Bon vespre, Carme.
Moltes gràcies, M Roser. Dibuixo tan poquet ara, que m'alegro que t'agradi el dibuix, aveure si m'animo a tornar-hi. Les fonts ragen alegres després de les pluges. Bon vespre.
EliminaDec haver vist centenars de dibuixos i pintures teves, estimada CARME, i sempre, sempre, sempre m'agraden!!
ResponElimina(Si en lloc de graons hi posem una rampeta potser baixaré millor hehehe)
Moltíssimes gràcies, perquè sempre m'animes en la qüestió dels dibuixos i sobretot ara que dibuixo tant poc.
EliminaLa propera vegada que vagi a Riudaura, els hi comunicaré que una rampeta t'aniria millor, he, he, he...