Camps de blat a Sant Dalmai



El blat dels dies va creixent
i no  començo encara a recollir els seus fruits.
S'acaba un temps...
I no hauria d'oblidar que en comença un altre.
Un temps que mai no he comptat. 
Un temps que mai no he volgut.
Però ja truca amb presses a la meva porta.
El blat dels dies va creixent
i es breu el temps de collita.




Comentaris

  1. El temps que s'acosta té alguna cosa a veure amb el 7?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, XeXu, té a veure amb el 7, però no només amb el 7, sinó amb tot allò que l'envolta i l'acompanya.

      Elimina
  2. Mentre puguis escriure tan bé, mantens la collita a ratlla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, escriure sempre ajuda... i els teus comentaris també.

      Elimina
  3. Aquest blat que envolta aquesta bonic poblet, segur que tindrà una bona llavor...Segurament ara ja el deuen haver segat i d'aquí a un temps ens regalarà el nostre pa de cada dia!
    Que tinguis un bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, M Roser! Quan mengem el pa, recordaré aquests camps de blat...

      Elimina
  4. Fins i tot l'aquareľla fa olor de blat

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aquarel·la fa olor de blat i les paraules amigues fan bategar els dies.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars