Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDH9CqaRSqyQJFu4ZvdVrXNd_FMzAviah2SQMEG2VyBpwZY0XY_EIiNc9aPKCZO4R5osCyf22Vjwjlwo9i9WELhxakiXVNs7ytwaX2AssrqaJQt8pC-Hlp65ShexA3LHqUfC83glbdR-DYP7mACtMm0uDyHoM5Vah1secKhWpxTDRsSgcz-TE5gX7EKK4/w640-h640/Atrapada%20sota%20la%20pluja.jpg)
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No hi he estat, però fa companyia.
ResponEliminaEncara que estigui buida, en fa, sí.
EliminaQue bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.
ResponEliminaGràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.
EliminaÉs molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!
ResponEliminaÉs petita i molt recollida. Em va agradar.
EliminaUna plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...
ResponEliminaBon diumemge.
Mecatxis! volia dir bon diumenge...
EliminaMolt silenciosa, sí. Molt bon diumenge, M Roser!
Elimina