Etiquetes
Publicat per

Plaça a Ordis



L'acolliment, 
la calidesa
l'abraçada de la plaça
que ens rep silenciosa i nua.
M'assec en un raconet
i m'hi quedo, 
mirant i sentint la pau 
respirant-la a fons.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Jordi Dorca5 de desembre de 2018, a les 17:00

    No hi he estat, però fa companyia.

    ResponElimina
  2. xavier pujol6 de desembre de 2018, a les 10:04

    Que bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas6 de desembre de 2018, a les 13:36

      Gràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.

      Elimina
  3. Helena Bonals6 de desembre de 2018, a les 15:51

    És molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!

    ResponElimina
  4. M. Roser8 de desembre de 2018, a les 21:35

    Una plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...

    Bon diumemge.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars