Publicat per Carme Rosanas de juliol 15, 2024 Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
Poema que refresca la raó i perfuma el cor.
ResponEliminaGràcies, Helena, que bonic ho dius!!!!
EliminaLa trompeta de flor: un puntal de l'orquestra del bosc.
ResponEliminaNo pot faltar...
EliminaFa ganes de collir una flor i bufar...La resta de vegetació completarà l'orquestra i potser algun moixonet farà de solista!
ResponEliminaPetonets.
A veure si sona la trompeta... i l'orquestra del bosc l'acompanya. Els ocells són una bona orquestra. I tens raó, a vegades n'hi ha algun que fa de solista.
EliminaUn color molt bonic que segur que dóna molta alegria.
ResponEliminaSí, perquè en surten moltes a la vegada i són plantes molt grosses que vessen per sobre els urs dels jardins.
Elimina