Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDH9CqaRSqyQJFu4ZvdVrXNd_FMzAviah2SQMEG2VyBpwZY0XY_EIiNc9aPKCZO4R5osCyf22Vjwjlwo9i9WELhxakiXVNs7ytwaX2AssrqaJQt8pC-Hlp65ShexA3LHqUfC83glbdR-DYP7mACtMm0uDyHoM5Vah1secKhWpxTDRsSgcz-TE5gX7EKK4/w640-h640/Atrapada%20sota%20la%20pluja.jpg)
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Poema que refresca la raó i perfuma el cor.
ResponEliminaGràcies, Helena, que bonic ho dius!!!!
EliminaLa trompeta de flor: un puntal de l'orquestra del bosc.
ResponEliminaNo pot faltar...
EliminaFa ganes de collir una flor i bufar...La resta de vegetació completarà l'orquestra i potser algun moixonet farà de solista!
ResponEliminaPetonets.
A veure si sona la trompeta... i l'orquestra del bosc l'acompanya. Els ocells són una bona orquestra. I tens raó, a vegades n'hi ha algun que fa de solista.
EliminaUn color molt bonic que segur que dóna molta alegria.
ResponEliminaSí, perquè en surten moltes a la vegada i són plantes molt grosses que vessen per sobre els urs dels jardins.
Elimina