Enfilats per les parets...
- Aquella canalla s'enfilen per les parets.
- Què ha passat?
- No res, només juguen.... 😉
Ni que sigui per portar la contrària a les frases fetes, la mainada s'enfilaven per les parets contents i enjogassats.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
M'has fet venir al cap un dels meus Refranyers Jeroglífics. :-D
ResponEliminaxarel-10.blogspot.com/2017/03/refranyer-jeroglific-089.html.
Me'n recordava, fins i tot del "pujar-se" que com a sinònim estava bé però com a verb intransitiu potser no tant... he, he, he...
EliminaTots els refranys tenen el seu refrany contrari!
ResponEliminaEls fets no sempre s'anusten als refranys...
EliminaAquesta mainada em recorda els meus anys de nena, jo també m'enfilava per les parets( reals), pels arbres...I que divertit que era!
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Era divertit i encara n'és. Bon diumenge, M Roser!
EliminaRecordo que m'enfilava per parets i reixats, però em ve del meu pare que de noi i al poble, entrava a les cases pel mig, perquè primer havia escalat la façana. Parlo de cases de molts anys enrere.
ResponEliminaBona setmana de mig agost.
Doncs sí, Olga, a totes les èpoques ens hem enfilat, la canalla... i quin gust poder-ho fer! Bona setmana, Olga, i una abraçada.
EliminaAixò sí que és canalla.... Enfilats i sense pantalletes
ResponEliminaSón polifacètics, depenent del context. A casa nostra, ens costa el nostre esforç mantenir-los allunyats de les pantalletes. Aquí, ni se'n recorden. Quina sort!
EliminaSaps, en aquests dies on la seguretat porta a nens sobreprotegits, veure imatges i paraules com les teves són alè de llibertat. Alhora, a mi em passaria que si estiguessin jugant, tancaria els ulls i els deixaria, perquè sé que ho han de poder fer (tastar la llibertat del joc) però que em faria por pel què els pogués passar.
ResponEliminaJo no soc patidora, me'ls puc mirar tranquil·lament, com en una mena de convenciment interior que no ha de passar res, però clar, quan són els nens de casa, ja els coneixes bé i saps què són capaços de controlar i què no.
EliminaHe pensat el mateix que en Mac, ho anava a dir, perquè jo també he pensat en els seus refranys jeroglífics, o aquests jocs estiuencs que ens posa. Per algun motiu no em deixa respondre el comentari sota del seu, així que ho dic aquí.
ResponEliminaNo m'estranya, amb aquesta foto no vaig poder evitar pensar en la frase feta i en els jocs del Mc.
EliminaMolt encertada la comparació entre la frase feta i el joc dels infants.
ResponEliminaEm va semblar fantàstic que s'enfilessin per les parets d'aquesta manera tan feliç. Portar la contrària a les frases fetes, és tot un repte. No és fàcil aconseguir-ho. Els grans, podien enfilar-s'hi drets, els més petits de quatre grapes... tot estava bé.
Elimina