Flors a la paret

estampats a la paret de la Casa Amatller

Serà el meu temps singular, sense rellotge
el que ens dibuixarà a l'embolcall de l'ànima
tantes flors per obrir, 
tants borrons per esclatar,
tantes fulles per guarnir-nos.
I en aquest trajecte no necessitarem
cap bitllet de tornada.
Serem arreu al mateix temps,
serem tothora on volem ser.


Comentaris

  1. Respostes
    1. Quina contradicció més bonica aquesta teva "una mica etern". Em fa pensar i sentir en tots els intents que fem les persones, per transcendir, per trobar respostes... una mica etern, la recordaré. Gràcies, Jordi.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Que bé, oscil·lar entre la subtilesa i la contundència dels dos comentaris.. Serem. no ho dubtem. Anem bé doncs!

      Elimina
  3. i aquestes només cal regar-les amb paraules......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona manera de regar! Al menys per ami que m'agraden tant les paraules.

      Elimina
  4. M'embadaleixen aquests escampats tipus William Morris. Jo també els voldria a casa meva! Jo també seria tothora on vull ser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són tan bonics!! Suposo que si els veiéssim cada dia a la nostra habitació ens els miraríem amb uns altres ulls. Peròvistos així, te'ls quedaries.

      Elimina
  5. Les flors ens marcaran el ritme del temps, a mesura que esclatin...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà el tic-tac silenciós i plàcid de les flors. Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  6. Flors que acompanyen el dia a dia i que mai no és marceixen.
    Un regal pels ulls! (tot i que com tu dius a la llarga deuen embafar una mica) ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, produeixen com una atracció especial...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars