Dibuixant la finestra




Viure, amb la tristesa tancada entre reixes,
viure-la, cada dia, sense que es noti gaire.
Gaudir dels moments, tot just, com apedaçant els dies.
Alegries que suren despullades per sobre un mar de pena.

Comentaris

  1. Has descrit amb una exactitud poètica el temps que ens fan viure. Tristesa, alegria, reixes, llibertat...

    ResponElimina
  2. Arranquem les reixes d'una estrebada, obrim la finestra i respirem aire de llibertat amb olor de flors...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Tant de bo tinguéssim prou força... l'hem de recopilar... tota la que tinguem, per arrencar les reixes i segar les cadenes.

    ResponElimina
  4. Carme cada vegada fas uns dibuixos més bonics!! jo també faig de vegades aquarel.les, estic aprenent, però el teu estil m'encanta perquè és planer, senzill i transmet pau, com les teues paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que tu tambè gaudeixis pintant. Jo no aprenc gaire, però vaig fent a la meva manera. Dibuixos senzills, perquè no en sé més, però potser per això tenen la seva gràcia.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars