Escola



Com una metàfora, la bellesa, l'acolliment, la serenor i la placidesa d'aquest porxo d'una escola del nostre país, ens explica com és de dins l'escola pública catalana.

Cuidem i defensem les nostres escoles.
Defensem i fem costat als nostres mestres.
La nostra escola és avançada, plural, respectuosa amb tothom... que la deixin en pau.

Comentaris

  1. Qui vol tocar l'escola és curiosament aquell qui hi ha anat menys. Si amb la repressió franquista no ho varen aconseguir menys ho faran ara aquests quatre xitxarel·los

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ignorància i la mala fe, es donen la mà en tot aquest afer. I és una barreja molt dolenta.

      Elimina
  2. Quanta misèria, quanta vergonya, oh trista Espanya! Quin pou més negre!

    ResponElimina
  3. No, no, que no ens toquin les escoles, encara que exteriorment no totes tinguin aquesta bellesa exterior!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen la bellesa interior, M Roser, aquesta l,p'he volgut veure com una metàfora.

      Els nens i els pares i els avis, estimem la nostra escola i els nostres mestres. Si algun cop, encara, trobo pel carrer algun mestre o mestra dels meus fills, ens parlem amb un afecte que travessa els anys (i parlo de molts anys).

      Elimina
  4. Tant els que hi hem anat com a alumnes, com els que us dediqueu a l'ensenyament o a tenir cura dels infants, sabem com són les escoles d'aquí i n'estem molt orgullosos. Per això la defensarem amb ungles i dents, no ens la trauran. Qui en parla en contra és molt malintencionat, i ho fa sabent que menteix. Això ho fa tot encara més vergonyós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí. Això és el que fa més ràbia, que saben que menteixen miserablement i segueixen intentant convèncer la gent.

      Elimina
  5. Quant d'odi envers Catalunya!! Fins i tot volen perjudicar mestres i alumnes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi ha hagut mestres citats a declarar ... dictadura pura i dura.

      Elimina
  6. A nosaltres ens sembla evident que aquests que difamen l'escola catalana i ho fan de manera tan barroera (amb mentides i proves falses) estan jugant amb foc i malgrat que, de moment, sembla que no es cremen sinó tot el contrari, a la llarga ho pagaran... espero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sí que algun dia tanta mala fe es pagui... ho espero, però no et pensis que hi confio gaire. N'hi ha que sembla que mai no els toqui pagar els plats trencats. Els fan pagar als innocents i es queden tan amples. Quanta injustícia acumulada...

      Elimina
  7. Quants cops més tot plegat? La resposta, en el vent...

    ResponElimina
  8. No ho has pogut dir més clar, Carme. Tot plegat és una vergonya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Caterina! Una abraçada, sempre és un plaer veure't per aquí.

      Elimina
  9. Un edificio arquitectónicamente bonito y acogedor donde se forman las niñas y niños del mañana. Por supuesto que hay que defender la escuela pública siempre. Las acogedoras plantas y dos gorrioncillos, ¡que buena instantánea!, gracias Carme, felicidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era una mañana de domingo soleada y tranquila. La escuela callada y sin niños. I no pude evitar llevarme una imagen de esta serenidad que se respirava. Unas semanas más tarde, vi esta imagen como una metáfora y se me ocurrió este post. Gracias, Antonio!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars