Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDH9CqaRSqyQJFu4ZvdVrXNd_FMzAviah2SQMEG2VyBpwZY0XY_EIiNc9aPKCZO4R5osCyf22Vjwjlwo9i9WELhxakiXVNs7ytwaX2AssrqaJQt8pC-Hlp65ShexA3LHqUfC83glbdR-DYP7mACtMm0uDyHoM5Vah1secKhWpxTDRsSgcz-TE5gX7EKK4/w640-h640/Atrapada%20sota%20la%20pluja.jpg)
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Doncs obro la porta. Que passi tothom. Gràcies.
ResponEliminaCom més serem més riurem... gràcies!
EliminaUna porta en un lloc ben curiós, si truco, potser m'obriran i tot...
ResponEliminaPetonets.
Potser sí, la torratxa de cintes, ben tendres i ufanoses, proclama que hi ha gent...
EliminaQuan s'obri la porta, podràs fer una aquarel·la del que es veu a dins, tan esplèndida com aquesta. Si et cal llum, avisa'm.
ResponEliminaSegur que caldrà llum, Xavier... no sé pas imaginar-me què hi ha a dins...
Eliminauna porta preciosa i acollidora toc toc j pico a veure si m'obren que estic convençuda que sí
ResponEliminaSegur que t'obren!
EliminaI tots els anys que ens esperen també!
ResponEliminaEl futur... no podem oblidar-lo!
EliminaUna porta rústica i acollidora, les cintes donen frescor i conviden a entrar.
ResponEliminaPassat i present conviuen.
Conviuen sí, el més important és que convisquin en harmonia!
Elimina