El riu


5.- El riu que la travessa és un afluent del Ter.





Soc riu, soc reflex i mirall
aboca't, mira'm i et veuràs.
T'explicaré com ets i com et veuen.
Sabràs el com i el perquè de cada gest.
Soc riu i em torno arbre: braques i fulles creixen en mi.
Soc riu i em torno casa: finestres i murs ballen amb mi.
Soc riu i només en la fosca soc jo mateix.
Quan ningú no em veu, soc.
Quan ningú no em veu, 
aleshores, sé que escolten el meu so.

Comentaris

  1. el riu ...l'aigua .....em ve al cap l'etern retorn ......un riu preciós ple de vida , de verdor i de versos

    ResponElimina
  2. El so que deixa anar l'aigua quan corre és música celestial si se sap escoltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí... és un so d'un fluir que allibera l'ànima.

      Elimina
  3. Perquè et puguis emmirallar en les aigues del riu , han de ser molt transparents i aleshores et sembla que veus una fada, he, he...
    El poble se'm resisteix, que jo no en conec gaires d'aquesta zona.!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquest riu, ja ho veus com emmiralla de bé!

      Bona nit.

      Elimina
  4. Dilluns hi va haver una a única guanyadora, de moment.
    Dimarts no n'hi ha hagut cap...

    ResponElimina
  5. Aquest riu seria la teva poesia. "Quan ningú no rm veu, sóc": perquè l'essencial és invisible als ulls... m'agrada molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'essencial és imvisible als ulls, sempre. Moltes gràcies un cop més Helena, pels teus comentaris!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars