Armari de paret


Guardo el meu tresor més gran 

a l'armari més petit.

I no em cal cap cadenat

no s'esgota, és infinit.



Comentaris

  1. I que no s'esgoti mai, per poder-hi guardar, junt amb el tresor més gran, altres tresors més petits i valuosos.
    Una abraçada, Carme

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ben cert, tambe hi ha molts tresors petits i valuosos, també m'hi cabran, segur! Gràcies Núria! Una abraçada.

      Suprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quin serà aquest tresor? Ha de ser molt valuós per a ser infinit.

      M'encanta la foto i els reflexes, Carme! 👏

      Uns petonets dolcets, per tal que els hi guardis.

      Suprimeix
    2. A vegades ens fem la il·lusió d'infinits, però hi ha coses que no se'ns acaben mai, com els petons...

      Petonets docets de tornada, Paula!

      Suprimeix
  3. Això es bo, tenir un bon tresor al que no li calguin cadenes ni cadenats, així es mantindrà lliure al teu costat !.
    Salut :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, està bé que els tresors es mantinguin lliures... gràcies, Artur!

      Suprimeix
  4. L'armari més petit, i que "no s'esgota, és infinit" és la poesia! Genial, Carme! El meu tresor més gran també és aquest. No hi ha res que em faci tan feliç a la vida. Ni l'amor més gran.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I no et cal cap cadenat, no ha de ser inintel·ligible!

      Suprimeix
    2. Ja l'he penjat a la barra dreta del meu blog!

      Suprimeix
    3. Moltes gràcies, Helena. Ja sapos que sempre m'agraden molt les teves interpretacions que arriben més enllà. No havia pensat conscientment en la relació cadenat i de ser inintel·ligible!

      M'afalaga que te l'enduguis a casa teva, Helena, moltes gràcies!

      Suprimeix
  5. Y un tresor molt bonic són els somnis, i com que no ocupen lloc i pots guardar els petits i els grans....
    Bona Pasqua, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada que cadascú sàpiga trobar tresors diferents. Bona Pasqua, M Roser!

      Suprimeix
  6. Entenc que l'armari més petit deu ser el cor! Que en el teu cas, és un armari immens.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, aquesta era la idea, XeXu! Gràcies per dir aquestes coses tan boniques.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars