Santa Maria de Queralt
Els peus busquen la terra,
la mirada cap als arbres,
i els braços volen la muntanya,
El cor s'enlaira i rep
l'energia que resta, per sempre
aquí, a casa seva.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Què d'important és rebre energia!, tot i que hagis de ser tu qui obri el teu cos sencer per rebre-la.
ResponEliminaBonica mirada.
Aferradetes, preciosa.
Era un dia plujós d'aquest octubre i no hi havia ningú i és tota una altra manera de gaudir dels llocs. Aquests Santuaris prou coneguts, sempre hi ha massa gent.
EliminaAferradetes, preciosa.
Sembla un lloc ideal per recuperar forces, per carregar-nos d'aquesta "energia" que dius. Aquest indret (i la teva aquarel·la així ho mostra) traspua aquella tranquil·litat que tant necessitem i que tant ens costa d'aconseguir en el nostre tràfec diari.
ResponEliminaBon cap de setmana. Abraçades!!
Sí, era on estava Mossèn Ballarín, ja saps Mossèn Tronxo. Alguns d'aquests llocs, fins i tot pels descreguts, jo trobo que tenen una energia especial.
EliminaBon diumenge, Mc! Abraçades!
Es bo, saber trobar l'energia necessària en els llocs que visitem, en els que vivim o pels que viatgem.
ResponEliminaBona setmana :)
Al menys ho intento, intento arreplegar-ne d'allà on puc... alguns llocs carreguen les piles.
EliminaBona setmana, Artur
Les teves darreres aquarel·les són molt fosques, molt de temps plujós, com el que tenim darrerament. L'única cosa bona de tot plegat és la verdor de primavera que hi ha per tot arreu.
ResponEliminaSí, la verdor i també l'aigua que raja per les fonts i les rieres i els rierols...
EliminaLes teves paraules ens fan valorar l'indret.
ResponEliminaMolts gràcies, Xavier!
EliminaHi ha indrets que tenen molt de valor o al menys jo els hi trobo. Aquest n'és un, n'hi ha d'altres que segur que tu coneixes molt bé.