Relats d'Estiu de la Carme. Agost: Llums Bcn
Una fotografia de Miquel Àngel Vich
Quan tot és fum
fins i tot una fràgil bombolla
pot ser una resposta.
Amb el blau i la claror que guarda,
enfilats a la corda fluixa,
grimpem en la incertesa
per trobar sortides.
No hi cap destí que estigui marcat,
només camins que podem emprendre.
Han participat:
1.- Sa Lluna amb La bomb - olla.
2.- Artur amb Llum
3.- Qui sap si amb Esfilagarsant la foscor de la nit
4.- Barbollaire amb Anònims CXXIX
5.- Barbollaire als comentaris
6.- McAbeu amb Sempre plou sobre mullat
7.- Sean Jeating amb Goethe, Shakespeare i Barbollaire
El problema és que, de vegades, qui ens ofereix aquesta fràgil bombolla d'esperança és el mateix que primer ens ha venut el fum que ens rodeja. :-(
ResponEliminaGenial la fotografia, tot i que la trobo difícil per treure'n un relat. Malgrat tot, ho provaré. Compta amb mi, començo a pensar-hi.
Abraçades!!
Sí, em va agradar molt la foto tot i que soc conscient que és molt difícil treure'n una història. Ara bé, estic ben segura que te'n sortiràs.
EliminaPues está muy conseguido.
ResponEliminaUn abrazo.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaQuina casualitat!, sense saber quina foto havies triat, ahir parlava de fum... tot i que la imatge no parli expressament del fum del tabac...
ResponEliminaAvui dia, què complicat es trobar aquesta bombolla!
Miraré de trobar-hi una lectura i en trobar-la te la faré arribar. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Sí que es difícil trobar la bombolla…
EliminaMoltes gràcies, Paula. Aferradetes, bonica!
Bon dia per a tothom!
ResponEliminaAQUÍ vos deixo el meu.
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, nina! Vaig cap allà!
EliminaAferradetes, preciosa!
A vegades no resulta fàcil trobar una bombolla d'ànim que marqui un nou camí, entre tant de fum.... per val la pena, cercar-la !.
ResponEliminaBen trobat, Carme !.
Et deixo aquí la meva interpretació, un tant surrealista ! heheh
https://blueinstant.blogspot.com/2024/08/llums.html
Bona setmana ;)
Ja hi ets, Artur !
EliminaMoltes gràcies per participar!
Esfilagarsant la foscor de la nit
ResponEliminaen fil de llana blanca,
en retalls de un fum emblanquit,
en un ball silenciós
de llamps que no fan por.
Enmig d’aquest esfilagarsat,
surt mig amagada la bombolla
que em guarda de la nit aterradora
i em deix veure el raig blau
d’un incert nou matí.
D’entre aquelles formes etèries
que semblen dansar
sobre una nit
que se’n va a poc a poc,
on queda tancada
la meva inconsciència
esperant el nou dia
i la llum blava del cel novell
per tots vist.
Ja l'he trobat qui sap si!
EliminaMoltes gràcies per participar!
Entec que aquest "no val", oi? Anònims - CXXIX -
ResponElimina
"𝘶𝘯𝘢 𝘭𝘭𝘦𝘷𝘢 𝘯𝘰𝘷𝘢 𝘥𝘦 𝘤𝘰𝘭𝘰𝘳𝘴
𝘳𝘦𝘭𝘭𝘪𝘴𝘤𝘢 𝘴𝘰𝘣𝘳𝘦 𝘦𝘭 𝘧𝘳𝘦𝘥
𝘲𝘶𝘦 𝘳𝘦𝘪𝘯𝘷𝘦𝘯𝘵𝘦𝘴 𝘦𝘯 𝘶𝘯𝘢 𝘣𝘰𝘮𝘣𝘰𝘭𝘭𝘢
𝘲𝘶𝘦 𝘥𝘦𝘭𝘪𝘮𝘪𝘵𝘢 𝘶𝘯 𝘦𝘴𝘱𝘢𝘪
𝘰𝘯 𝘫𝘰 𝘴𝘰𝘭𝘴 𝘱𝘶𝘤 𝘴𝘦𝘳
𝘦𝘭 𝘣𝘭𝘢𝘯𝘤 𝘧𝘶𝘮 𝘥𝘦𝘭 𝘣𝘶𝘪𝘵"
Abraçada Carme (i gràcies per fer servir una foto meva)
Per què, no? Pot valdre el que tu vulguis o poden valdre tots dos: l’original i aquest dels comentaris.
EliminaMoltes gràcies a tu per deixar-me la foto i per venir a deixar un altre poema.
Abraçades, Miquel Àngel!
Em fas pensar en el fum d’una espelma en apagar-se, en una paella fora del foc. Tot en contrast i alhora semblança amb una bombolla de sabó. Eteri com la poesia.
ResponEliminaEteri i que se'ns escapa dels dits... com tantes coses importants de la vida.
EliminaDoncs ja ho tindríem això. :-)
ResponEliminahttps://xarel-10.blogspot.com/2024/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html
Abraçades!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaJa ets als enllaços!
Ets un crack! Has construit una història fascinant i amb molt de misteri.
Better late than never. ;-) Link-Here.
ResponEliminaSempre, sempre, millor tard que mai!
EliminaJa t'he posat a la llisteta.
Molts gràcies per participar.
M'ha agradat molt el teu text.
Aferradetes, Sean.
Gràcies, Carme. The photo was quite a challenge, the more, as when I had read your poem, I thought that said it all.
Elimina