Olorós com l'espígol
Lleuger com un vol de papallona,
olorós com l'espígol,
amb mots que suren per l'aire quiet
d'un dia joiós i bell.
Així em passa l'amor per les puntes dels dits,
amb la riquesa de tanta història viscuda,
amb la pau que acompanya els instants
incomprensibles, de tant petits i tan immensos,
de tant intensos i tan plàcids.
Parles d'un amor madur...
ResponEliminaGairebé he olorat l'espígol amb la teva fotografia.
Aferradetes, ninona.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
Amb una mica d'espígol a la calaixera, els llençols faran olor d'amor.
ResponEliminaDoncs apa! A collir una mica d'espígol! I a fer-ne l'experiència.
EliminaAvui deixaré l’espígol a la mata,
ResponEliminai cercaré la teva olor, amor,
fora del seu abast.
Vine ben a la vora
i que flueixi cap a mi el perfum
del teu ésser de vegades absent.
Recordo aquelles tardes baixant el sol
en la seva posta,
quan passejaves per entre les plantes
i semblava que els hi donessis el flaire.
Després aquelles nits d’estiu
amb els finestrals oberts
que et retornaven,
ens retornaven amb brises perfumades
la seva olor i et mirava ales ulls
entre rajos de lluna i fanals tafaners.
Vens a mi de nou
con si el temps fos un full acabat de llegir,
el gires i tornes a començar.
Vens a mi amb el silenci
de tots els sons del món dins meu,
esperant-te,
per recordar els flaire interromput
d’aquells temps nostres.
Deixaré l’espígol a la mata,
demà tornaré i qui sap si a la fi,
també podré enraonar amb el vent,
el teu carter particular.
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap qui...
EliminaSempre he associat els camps d'espígol amb les picades d'abella, vés per on
ResponEliminaEn aquestes mates d'espígol hi havia papallones grogues, que són menys perilloses.
EliminaL'espígol m'embadaleix, també dins del teu poema!
ResponEliminaÉs una de les moltes coses boniques que podem trobar en el nostre camí.
Elimina