Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
En definitiva, que la Vall Fosca t'ha semblat ben lluminosa. :-)
ResponEliminaSí, trobo que té un nom que no li escau gens... és molt i molt bonica i clara i neta. 😉
EliminaDoncs sí, no sé en quin moment van posar-li aquest nom que evoca novel·la negra, però si t'ha inspirat aquests colors i aquestes paraules, deu ser que ha canviat molt. Em venen ganes de tornar-hi. La nostra muntanya és meravellosa, tot i que... avui l'aigua del mar estava diàfana i al punt de temperatura. Sort que les jubilades tenim temps per a tot 😉😉😉😉
ResponEliminaLa nostra muntanya, sempre mereix tornar-hi i el nostre mar també. Espero que sí que tinguem teps per tot i per tornar a tot arreu. Tenim un país magnífic!
EliminaEn uns llocs tanta aigua i en altres tan poca. Està mal repartit el món.🤦♀️
ResponEliminaEstic contenta per tu, poder gaudir de l'aigua i dels paisatges dels Pirineus és una passada i si a sobre t'han inspirat i has trobat pau, triple premi.
Aferradetes, preciosa.
Aquest juny, allà, ha estat plujós i la Vall Fosca s'ha recuperat de la sequera que també sembla que hi havia... ungoig l'aigua i una tristesa immensa la seva manca.
EliminaAferradetes, bonica!
Pues si lo disfrutaste . ¡Magnifico! Para eso estamos en este mundo al revés.
ResponEliminaBesos
Sí, això és el que hem d'inentar cada dia, disfrutar de les coses boniques de la vida!
EliminaUna abraçada.
Gairebé vas tocar el paradís.
ResponEliminaL'aigua, ella sola, converteix en paradís tot el que toca.
EliminaSembla que no pugui ser!!!
ResponEliminaÉs veritat... sembla que no pugui ser, però ens van explicar que tot el mes de juny, allà dalt, ha plogut una estona cada dia i mira, de mica en mica s'omple la pica..... i jo em quedaria a viure a la vora de l'aigua...
Elimina