Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una mida ben clara, com l'aigua.
ResponEliminaAferradetes, nina.
He, he, he... ben fàcil, ja ho veus.
EliminaAferradetes, bonica!
Ho has definit perfectament, Carme.
ResponEliminaL'aigua, aquest bé tan essencial a la nostra vida.
Abraçades!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaAbtraçades!
"...Aigua, mės aigua,
ResponEliminala terra n'ės amanta
la terra se mos seque,
la rella no hi entre;
lo blat se mos mor,
misericòrdia Senyor!
Sant Cristo de Conques,
Abat de Covet,
doneu-mos aigua
que tenim set..."
De la "Pregària per fer ploure", recollida per en Jordi Fàbregas del "Pont d'Arcalís"
Cada dia l'hauríem de pregar tots, tots, tots.... ens fa tanta falta. Moltes gràcies, Xavier!
EliminaUn poema com un torrent! M'agrada molt, una altra vegada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaBonito poema, el agua tan necesaria para el Planeta Tierra aunque por desgracia debido a los desajustes no cae normalmente. Esperemos que en España se recuperen un poco los embalses esenciales para abastecer el consumo humano y la agricultura que es el pan de cada día. Carme gracias por tu interesante blog, salud y paz.
ResponElimina