Vaig sentir passes que baixaven l'escala. Eren les teves passes. Vaig sortir a mirar qui baixava. No hi havia ningú, però el soroll persisitia. Des que vas marxar, que les teves passes retornen un cop i un altre.
A mi també m'ha passat algun dia amb els teus posts, que no els he vist al meu i no els he descobert fins que he vingut directament a veure què passava….
Per sort, sempre hi som, igualment, malgrat Blogger.
Je...! Me gustan estos cuentos.
ResponEliminaGràcies Erik! ;)
EliminaUna història curta que no li manca cap paraula per entendre-la.
ResponEliminaNo sé què passa darrerament, sembla que el teu blog no s'actualitza en el meu.🤷♀️
Aferradetes assolellades, nina.
A mi també m'ha passat algun dia amb els teus posts, que no els he vist al meu i no els he descobert fins que he vingut directament a veure què passava….
EliminaPer sort, sempre hi som, igualment, malgrat Blogger.
Aferradetes preciosa!
He llegit en algun lloc alguna cosa així com que l'amor és una malaltia ben estranya, els que l'han patit la cerquen per sempre més.
ResponEliminaHe, he, he… em fa gràcia aquesta idea i em sembla ben encertada…
EliminaDevia ser un comiat molt llarg, perquè hi ha moltes escales...
ResponEliminaBona setmana, Carme.
I no només per les escales, em sembla....
EliminaBona setmana, M Roser.