Fulla
- Ets un gerani, no pots volar.
- I tu què saps? Que no veus que ja tinc una ploma?
- És igual ni que en tinguessis deu...
- Deixa'm tranquil, jo volaré!
I va arribar el dia que es van obrir totes les flors que ja apuntaven i per a ell va ser com volar.
I va arribar, encara, el dia que els pètals, abans de marcir-se, van volar amb el vent, cel enllà.
- Oooooh!!!! (va dir el descregut)
El gerani no va dir res
estava massa emocionat
per parlar d'allò que estava vivint.
Quan vols fer alguna cosa, el més fàcil és que aparegui gent que et dirà que és impossible i el que costa més és trobar algú que t'ajudi a aconseguir-ho. La història que ens expliques és un exemple d'això, per sort el gerani no s'ha deixat convèncer i ha seguit fent la seva tal com tocava. ;-)
ResponEliminaSempre hi ha molta més gent que veu les coses negatives que no pas que es posin a la feina d'aconseguir-ho.
EliminaPerò al final el que compta és el resultat i el gerani va volar com ell volia …
La imaginació vola més amunt que els ocells.
ResponEliminaLa imaginació, les ganes i la il·lusió… i el saber aprofitar les pròpies possibilitats.
EliminaI quan un/a vol, pot. I tant que sí!
ResponEliminaMolt maco aquest gerani i l'hortènsia que s'amaga, també.
Aferradetes, nina.
Aquests geranis i aquestes hortènsies, tots s'han fet amb una planta molt gran, però les flors, tampoc són res de l'altre món. Ara les tiges i les fulles són espectaculars… he, he, he… cadascú s'ha de conformar a volar segons les seves possibilitats.
EliminaAferradetes, bonica!
Ese pequeño plumón fue muy afortunado de quedar ahí prendido cuando aparecieron los pétalos.
ResponEliminaSembla que es van entendre bé, el gerani i la ploma… li va donar idees…
EliminaNo hi ha res millor , que creure en un mateix per aconseguir una fita.
ResponEliminaUn relat ben poètic, Carme !. Salut !
Ell a la seva bola és un gerani feliç…
EliminaMoltes gràcies, Artur! Salut!
Quina fulla tan especial li ha sortit al gerani, blanca com la neu, al final totes acabaran volant, un cop marcides, això sí.
ResponEliminaLa flor del costat sembla una hortènsia , oi?
Petonets Carme.
Aquesta ploma, no sé com, es va enganxar a la tija i semblava que li hagués sortit de dins.
EliminaSí hi ha una hortènsia al costat.
Petonets, maca.
Aquesta ploma és com una metonímia, la part pel tot!
ResponEliminaMolt ben trobat el teu relat!
Em va cridar l'atenció… i va sortir un petit relat.
EliminaSóc l'Helena.
ResponEliminaGràcies, Helena, els teus comentaris són inconfusibles. T'hauria reconegut igual… 😉😘
EliminaCreure que sí que és possible i no deixar que els comentaris aliens t'enfonsin i et facin desdir d'allò que vols, del teu camí. L'emoció que vius en aconseguir-ho és indescriptible.
ResponEliminaI que cadascú pugui volar fins on es proposi, encara que no sigui fàcil, val la pena intentar-ho!
Una abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Núria! És un comentari engrescador, el teu. Sempre val la pena intentar-ho!
EliminaUna abraçada!