Vuitè mot
La vida és curta, diuen.
Jo no trobo que la vida ja viscuda sigui curta.
He fet moltes coses.
Sí que ho és, en canvi, la vida que em queda.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Segurament segons els ulls que la mirin, per a mi també és curta la que em queda.
ResponEliminaLes flors ho mostren bé.😉
Aferradetes, nina.
Quan ja n'has fet 70, els que puguin quedar sempre seran molts menys... tampoc no voldria que fossin molts... viure cent anys no m'atreu gaire.
EliminaAferradetes, Paula!
La que ens queda, sempre ens sembla més curta ...però tot és relatiu ! Segons com la vius.
ResponEliminaSalut ;)
Precisament d'això es tracta, que els anys sempre porten problemes de salut propis o propers ... i per bé que ho puguis viure és una llauna.
EliminaSalut, Artur.
La balança pesa més als anys passats, això és evident. Però on està escrit que la vida s'hagi de comptar amb números?
ResponEliminaPrecisament, precisament... allò que em preocupa no són pas tant els números, com la qualitat de la vida que ens queda...
EliminaPues si, ya llevamos mas vida vivida que por vivir. A menos que inventen algo...
ResponEliminaXxx
No voldria pas allargar gaire més la vida. Només voldria poder viure en bones condicions la que quedi.
EliminaSalut, Erik!
Com va dir el filòsof: "Riu, que aquesta vida és curta i la tristor te la furta!"
ResponEliminaProcurarem riure molt i jugar molt, Mc!
EliminaCom més grans ens fem veiem que queda menys per viure i tot passa molt més depressa també. Mentre hi hagi salut es tracta d'aprofitar la vida i continuar fent tot allò que es pugui.
ResponEliminaMolt bonica la imatge, gràcies Carme!
La vellesa, per més que hi hagi una moda d'ensucrar-la i dir que és fantàstica... en realitat ens va portant, poc a poc, o tot d'una problemes de salut i jo trobo que no és una gran vida... però, bé, mirarem de gaudar-la tant com podrem.
EliminaUna abraçada, Núria!
Jo diria que la vida viscuda s'ha escurçat ara quan la mirem en perspectiva. Com un resum, vaja. La que encara queda...tant de bo sigui curta per a mi. Una abraçada.
ResponEliminaT'entenc molt bé, Olga!
EliminaTot i que jo no veig encara la meva vida passada curta, sí que sé i conec aquest mecanisme que dius, perquè em passa també en alguns aspectes o èpoques. Com més llunyans són, més resumit i més curts es veuen.
Jo tampoc soc dels que voldrien viure tant com fos possible. No tinc avidesa d'anys, només de qualitat de vida.
Una abraçada molt forta, Olga!
Jo sí que voldria, almenys, que la vida dels que m'envolten no s'acabés.
ResponEliminaCadascú ho viu a laseva manera... i suposo que la teva manera és la més habitual. La majoria de gent vol viure com més anys millor.
EliminaJo ara, quan faig anys, dic que en tinc un de menys però els que em queden m'agradaria que fossin feliços!!!
ResponEliminaAquest teu desig és ben compartit.
EliminaNo m'importa gaire quants siguin,
però que siguin bons i amb bona salut,