Lletres i fils del mes de maig
Envia'm un bocí de pau,
tu que en tens tanta.
Un trosset de la pe, de la a
o de la u, no importa.
I jo, com si fos una llavor,
el sabré fer crèixer dintre meu.
I la pau m'omplirà el gest.
Envia'm una mirada serena
i un somriure plàcid
i una A d'amor que ens acompanyi.
Tot t'ho enviaria. Però ho interceptarien els fabricants d'armament, que són socis dels fabricants d'odi.
ResponEliminaMalgrat tot i amb lletres ben grosses: PAU
Sempre la pau amb lletres ben grosses, sempre amb el cor ben ple de pau!
EliminaCuando yo era joven andábamos con flores de acá para allá y de viceversa y amor a cuestas y una utopía enorme y un caleidoscopio en la cabeza y los ojos. Entonces había una guerra como ahora e los imperialistas eran los mismos que ahora pero del otro lado. Tal para cual.
ResponEliminaPaz
Besos
Sí,i tant! I dèiem allò de "Fem l'amor i no la guerra" I ens pensàvem que el món anava a millor, però no,el món va a pitjor cada vegada...
EliminaMolta pau; Erik! Una abraçada.
Sí, amb un bocí ens hi conformem perquè som conscients que és un bé escàs i cal repartir-lo per tot arreu que fa molta falta.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme!
Cada petit bocí l'hem de fer crèixer! Ben repartit i ben adobat.
EliminaBon cap de setmana, Mc!
Tot això deuen demanar-ho els ucraïnesos... tant de bo ho tinguessin.
ResponEliminaTant de bo ho tinguéssim tots!!!
EliminaN'hauríem de tenir tots i no haver de demanar-la, encara que fos una mica repartida per tot el món.
ResponEliminaAferradetes, Carme.
Quin món tan diferent seria, sempre en pau i mai en guerra!!! Un somni que sembla impossible.
EliminaAferradetes, bonica!
Preciosos mots, Carme.
ResponEliminaTant debò tots rebem aquests bocins de pau i els fem créixer per escampar-los arreu, bona falta que fa.
Moltes gràcies per la teva participació, m'agrada molt, me l'emporto.
Una abraçada de pau i amor :)
Moltes gràcies a tu, Núria!
EliminaUna abraçada de pau!
El jorn s'acaba,
ResponEliminael sol vol amagar-se
i fer treballar la lluna,
avui plena.
El so dels ocells
va minvant,
i la gent tot i ser primavera
s'amaga dins les cases.
Avui es estrany,
fins els gossos,
fan vaga d'udols.
El jorn s'acaba,
i sembla
que una pau fosca
vingui a ficar-se a casa.
Quanta gent la voldria blanca
amb un bri verd
a la boca
com si d'un colom es tractés.
i poder mirar-la
sense omplir-nos la boca.
Només mirar-la
i respirar,
pensant
que per fi,
la Pau ja ha arribat.
És una molt bona participació als Lletres i fils, aquest poema. Avisaré a la Núria que és la que ho convoca. L'has posat en algun dels teus blogs? Podries posar-li i participar de la manera més habitual, des del propi blog.
EliminaGràcies pel regal del poema!
La PAU sempre em majúscules...
ResponEliminaPetonets, Carme.
I ben grosses!!! petonets,M Roser!
Elimina