Blogcelebracions


- Blog,  o millor dit Col·lecció de  Moments, on t'agradaria anar pel teu aniversari.
- M'estàs dient,  autora del blog, que puc triar la fotografia  del lloc que més  m'agradi?
- Doncs sí,  ja tens 15 anys i  això mereix una bona celebració.
- En quinze anys, tu saps quants moments has col·leccionat?
- Uf! Doncs sí que ho sé: avui, exactament 3.803 Moments.
- Doncs, aquest Moment 3803 m'agradaria passar-lo a Sa Tuna. Una vegada em vas posar un dibuix que em va agradar molt:  Em faria il·lusió tornar-hi. 
- Ui!  a mi també m'agrada molt Sa Tuna.  Quan era joveneta, amb els meus pares hi vam passar un parell de vacances d'estiu. En tinc bons records. Però no posaré el mateix dibuix, no,  en faré un de nou  i podrem comparar.  El dibuix no té quinze anys com tu blog, però és del 2012, ja quasi en té 10.
- Ens fem grans tots:  blogs, persones i dibuixos.
- Us guanyo de molt, però per molts anys, blog.  


Per fer feliç al meu blog, podríem regalar-li no només les imatges, sinó també alguna història. Algú vol participar en el joc d'inventar un conte curt (o un poema com l'Helena) situat a Sa Tuna?

Començo jo:

Una vegada hi havia una onada  que trencava un cop i un altre sobre aquesta platja de la cala de Sa Tuna.  Ella no se'n volia separar mai.  Demanava al mar i al cel, que la mantinguessin ben a prop de la seva platja estimada.  Que cap tempesta se l'emportés lluny d'aquí, ni cap temporal la trenqués en mil bocins  i passés a formar part de tantes onades diferents escampades pel mar.

Feia bon temps, aquesta primavera, i l'onada s'anava arrecerant cada cop més al raconet més amagat de la cala.  Però un bon dia va passar: un temporal de mar la va trencar en mil bocins i l'ona va quedar escampada per diversos llocs.

La memòria li fallava una mica, un cop s'havia dispersat, però mentre bategava amb calma a Sa Riera, mentre llepava l'Illa Roja i mentre una part d'ella continuava a Sa Tuna, recordava el seu desig de quedar-se per sempre allà i el va  trobar acomplert i amb el guany afegit i immens d'haver conegut altres llocs nous per a ella.

....................................................................................................Carme

Un dia, quan jo era jove, estàvem acampats prop de la Fosca de Palamós i un amic que tenia cotxe ens va dir si volíem anar a veure la tuna, a prop de Begur. Jo no coneixia Begur però m'horroritzava la idea d'anar a escoltar un concert dels pesadíssims bandurriers i guitarristes músics de la tuna. 

Aquells que només de veure la indumentària tan casposa que vesteixen ja em feien entrar basca.
Per sort, em van aclarir la diferència entre la tuna i Sa Tuna.

D'aleshores ençà sóc un admirador de Sa Tuna i de la gent que hi fa aquarel·les.
...................................................................................................Xavier Pujol

Hi han volgut participar:

Comentaris

  1. No he estat mai a Sa Tuna, però tu creus que això m'impedirà escriure alguna cosa per participar en aquesta blogcelebració dels 15 anys? Jo estic segur que no, així que pots comptar amb mi sens dubte. Començo a pensar-hi...

    Moltes felicitats "Col·lecció de Moments". Moltíssimes felicitats Carme i per molts anys més!!

    PS: M'ha agradat molt la comparació dels dos dibuixos separats per gairebé una dècada. Tan diferents i tan semblants alhora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara ets a temps de visitar Sa Tuna. Per molt que a mi m'agradava més la de fa 50 anys, encara li queda molt d'encant i mota bellesa. Però, com tu, crec fermament que el no haver-hi estat no evitarà de cap manera que puguis escriure un bon conte dels teus. L'esperem, Mc!

      Moltes gràcies per la felicitació i per la teva participació.

      Elimina
  2. Jo preferiria de fer-ne un poema, a veure si m'inspiro, perquè jo sí que he estat més d'un cop a Sa Tuna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap problema, a la Col·lecció de moments i a mi sempre ens han agradat molt els poemes. Ho afegeixo al post.

      Elimina
  3. Moltes felicitats per aquests quinze anys!.Que et puguem gaudir uns altres quinze, almenys!.

    Tampoc he esta mai a Sa Tuna, però faré un pensament.😉

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. Esperem que d'aquí 15 anys encara estiguem en dansa i en contacte... seria bonic.

      Aferradetes de Costa Brava, bonica!

      Elimina
  4. Jo també he estat a Sa Tuna, m'agrada pèrquè és petiteta...L'ona va està de sort perquè va coneixe noves platges! Nosaltres ens fem grans i els blogs també, què hi farem!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  5. Per molts anys, Carme! Enhorabona per aquests 15 anys i tots els moments col·leccionats, que no són pocs!
    Molt bonic, el conte de la onada. No he estat mai a Sa Tuna però pensaré alguna història.
    Una abraçada i que ens puguem anar trobant per aquests espais durant molt de temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Jo també desitjo que ens puguem anar trobant per aquests espais, durant molt temps.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Ja el tinc fet...
    https://xarel-10.blogspot.com/2022/05/blogcelebracio-de-la-carme-colleccio-de.html

    ResponElimina
  7. Tinc poc temps per tantes xarxes, però MOLTES FELICITATS!!!!!! (tumateix llibres)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramona! Et conec, et conec!!! He, he, he...Una abraçada!

      Elimina
  8. Moltes felicitats, Carme! I moltíssimes gràcies per tots els moments que ens han regalat durant tots aquests anys. No conec Sa Tuna, però a veure si surt alguna cosa... Abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pep! Sera molt benvingute teu conte si t'hi animes. Abraçada de tornada!

      Elimina
    2. L'ocasió bé que ho mereixia, Carme, així que m'he animat ;) Felicitats de nou, gràcies per tot i una abraçada de les que van i venen

      https://laliniadewallace.blogspot.com/2022/05/blogcelebrant-quinze-anys-de-colleccio.html

      Elimina
    3. Quin post més preciós, Pep!
      Repeteixo de nou les moltíssimes gràcies I l'abraçada...

      Elimina
  9. Ja sóc aquí i la meva aportació també hi és.

    Gràcies, CARME!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, per tot, Paula!
      M'has emocionat molt.
      La teva aportació ja és al post.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  10. Moltes felicitats, Carme per tots aquests anys en que ens has il·lustrat amb tant de bon gust, amb imatges i paraules !. Tant de bó segueixen molts més anys així :)
    Aquí et deixo un petit regal per la celebració , no m'ha quedat molt alegre però te el seu missatge d'amistat , espero que sigui del teu gust :)
    Abraçades i per molts anys !!
    https://blueinstant.blogspot.com/2022/05/blogcelebracions-la-caleta-de-sa-tuna.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que encara puguem compartir molts moments i molts posts i moltes històries. Moltes gràcies Artur!

      Abraçades.

      Elimina
  11. Felicitaciones por estos 15 años!!!! Me llego desde el blog de Paula que te ha hecho uhna dedicatoria muy bonita y supongo tambien muy merecida. Hermoso tu espacio!! Besos y muy buena semana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Motes gràcies, Eli. Paula és un sol!
      És un plaer que hagis vingut fins aquí.
      Una aferradeta tabé per a tu!

      Elimina
  12. Per molts anys "Col·lecció de Moments" Per molts anys Carme Rosanas.
    Un dia, quan jo era jove, estàvem acampats prop de la Fosca de Palamós i un amic que tenia cotxe ens va dir si volíem anar a veure la tuna, a prop de Begur. Jo no coneixia Begur però m'horroritzava la idea d'anar a escoltar un concert desl pesadíssims bandurriers i guitarristes músics de la tuna. Aquells q

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquells que només de veure la indumentària tan casposa que vesteixen ja em feien entrar basca.
      Per sort em van aclarir la diferència entre la tuna i Sa Tuna.
      D'aleshores ençà sóc un admirador de Sa Tuna i de la gent que hi fa aquare·les.
      (Però aquella colla de gent armada de guitarres, llauds, bandúrries, alguna bandolina i la lamentable manera de ballar del que du la pandereta... ho deixo aquí, que em desvio del tema)
      Visca Sa Tuna, visca el Col·lecció de Moments!

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Xavier!

      Aquest relat, no quedarà només als comentaris. El posaré al post a sota del meu.

      Moltes gràcies per la teva participació, per la teva felicitació, pel relat i pel somriure que provoca el relat.

      Visca en Xavier i Visca tots els que encara teniu ganes de passar per la Col·lecció de Moments!

      Elimina
  13. Ja tinc el meu, Carme! Per molts anys!
    https://nurialaroca.blogspot.com/2022/05/quinze-de-quinze-colleccio-de-moments.html

    ResponElimina
  14. Aquesta celebració no me l'hauria perdut, hauria escrit un conte pel Col·lecció de Moments i els que hagués calgut escriure, però mira quan m'assabento de l'aniversari... Intento posar-me al dia i, de fet, he vist primer el post a can Pons, i he pensat que no podia deixar de venir aquí a llegir el teu post d'aniversari i desitjar-te per molts anys. Tard per participar, però també sense idees (ni lloc) per fer-ho, però amb alegria de no haver passat de llarg i poder-me aturar en aquest racó tan especial que comparteixo amb tu gairebé des del seu inici. Que bé tenir-te encara, Carme, encara que sigui molt més espaiat en el temps, aniré tornant aquí sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, XeXu, per venir fins aquí. Jo sempre penso que per aquestes coses (felicitacions o aproximacions) mai no és tard.

      És curiós que és avui mateix, ara mateix, quan et llegeixo, que m'adono més que mai com se't troba a faltar per aquí, pels blogs. Ja et vaig seguint també per Instagram (del Twitter me'n vaig cansar i no hi soc mai, ara) i ja veig que no pareu. I s'entén que no tinguis temps de res més. Tot són moments i interessos i èpoques diferents. Bé que ho hem d'acceptar, tots plegats. Però jo tot i que estic activa a l'Instagram, les propostes participatives no em motiven de cap manera com les que fèiem aquí. Soc una lectora potser atípica, que vaig llegint per impulsos això o allò que busco o que em cau a les mans. No em ve de gust plantejar-me reptes lectors. Vaig fent a la meva manera i al meu ritme.

      Una abraçada.

      Elimina
  15. Bona nit, confesso no ser gens bo als poemes però em sembla un lloc bell i emblemàtic on passar un temps de tranquil·litat com són les vacances i altres moments que ens poden fer somiar. Felicitats Carme. Salut i pau.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars