Rosa groga


No em fugen del record les roses grogues
i encara ressonen els silenciosos crits.
De  tants llibres, en faig camí,
amb les roses,  sempre l'amor, 
i amb groc refermem la rebel·lia.

Que tingueu bona diada de Sant Jordi!

Comentaris

  1. Gràcies pel poema de Sant Jordi. Que tu també tinguis una bona diada curulla de lletres i roses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, un bon dia de Sant Jordi per a tu també.

      Elimina
  2. Malgrat tots els malgrats, hem de gaudir d'una diada com aquesta. Molt bon Sant Jordi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, tant com puguem! Moltes gràcies, Mc! Bon dia de Sant Jordi i força llibres!

      Elimina
  3. Preciós poema, tant com la teva rosa groga (la meva preferida des de sempre).
    Bon Sant Jordi!.

    Aferradetes amoroses, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Bon Sant Jordi, Paula.

      Aferradetes dolces, Bonica!

      Elimina
  4. Hi ha crits silencisos que mai no oblidarem.
    Precioses les teves paraules, com la rosa.

    Molt bona diada de Sant Jordi, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Hi ha moltes coses que no hem d'oblidar.

      Bona diada!

      Elimina
  5. Rosa groga, símbol d'amistat ...per això , perduraran els seus valors en el temps i no s'oblidaran .
    Bon Sant Jordi !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que era símbol d'amistat. M'encanta que ho sigui. Avui l'he compartida amb molts amics.

      Elimina
  6. És preciós el poema, oxímoron inclòs.
    A banda de fer referència als llaços grocs, les flors grogues són les dels gelos, diuen. Jo te'n dedico una de blanca, que diuen que és la de l'amistat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena! Una Rosa blanca també per a tu… no domino el tema de la simbologia de les flors. Però les roses blanques també són molt boniques.

      Els gelos prefereixo deixar-los de banda, no m'agraden gens… són molt destructius.

      Elimina
  7. Malgrat els problemes del temps, el dia de Sant Jordi va ser un formiguer de persones , llàstima que alguns llibres es van mullar, la gent teniem ganes de recorre les paradetes i firar-nos algun llibre!
    Les roses grogues són molt boniques i tot un símbol!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, llàstima que alguns llibreters ens ortissin perjudicats d'aquest dia, em va saber molt de greu. Ja per part meva vaig tenir sort. Vaig passejar per les paradetes a una hora bona i que no va ploure.

      Elimina
  8. Em treu la senyera al carrer
    la rosa groga i la sang vermella
    que la punxa agermana.
    El crit que es llença a l’aire,
    es al principi d’esglai
    però en veure la rojor tacar el pètal,
    canvia el crit per l’emoció
    i surt sense voler,
    el so d’una cançó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars