Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un salt d'aigua preciós.
ResponEliminaLa natura segueix el seu curs, pintant de colors, any rere any.
Aferradetes, Carme.
No hi vam estar en el seu millor moment. Quan baixa molta aigua és espectacular, però no es veuen tan bé els colors. Tot té avantatges i inconvenients.
EliminaAferradetes, bonica!
Puix que el saltant fa un murmuri o xerrameca en català: escoltem-lo.
ResponEliminaEscoltem-lo, sí, són savis murmuris i encertades xerrameques….
EliminaOstres, quina foto, quins colors!
ResponEliminaColors o aigua… aigua o colors. Mai no es pot tenir tot.
Elimina"Pena llegir/ pena veure la vista/ quan vas en tren": m'hi fa pensar això que no es pot tenir tot.
ResponEliminaSí, ja ve a ser això, només que en un cas pots triar i en l'altre trobes el què trobes.
EliminaM'encanten els salts d'aigua, bonics d'admirar i deixar que els ulls hi descansin, i escoltar el seu so i sentir que dins teu es remou alguna cosa.
ResponEliminaL'has descrit molt bé, tant debò arribi aquesta pluja, tan necessària, tot i que ens tapi els colors.
Una abraçada, Carme
Per anar bé i gaudir de tot, s'hauria de veure la cascada en les dues versions. Jo la versió de després de les pluges, la vaig veure només en foto. També és molt maca.
EliminaUna abraçada, Núria!
Que bonica aquesta combinació de colors a les fulles dels arbres i a les roques, l'aigua al regalimar fa sortir més matisos...
ResponEliminaPetonets, Carme.
És un lloc preciós... ia cada època i a cada situació deu tenir molts matisos diferents.
Elimina