Els camps vestits de primavera a Gallecs
Has vist com volen, els gallerets?
No volen pas, només t'ho sembla...
Has vist com volen, els camps tan verds?
No volen pas, només planegen...
Has vist com volen, els núvols blancs?
Sí, volen, volen, ben amunt i sé que tu voles amb ells.
Un autèntic quadre amb colors de primavera...El blau del cel, el blanc dels núvols, el vermell de les roselles i el verd dels cereals...He mirat si et veia asseguda en un núvol contemplant el paisatge, però no, potser t'havies estirat al mig del camp i miraves quins dibuixos feien els núvols!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies M Roser! Petonets!!!
EliminaUn preciós paisatge primaveral!
ResponEliminaSegur que s'hi està molt bé, allà a dalt, entre niguls blancs i somnis.
Petonets de cotó fluix, nina.
Procuro escapar-m'hi una mica de tant en tant.
EliminaAferradetes voladores, preciosa!
Il·lusions. S'enlairen els somnis.
ResponEliminaIntentant descansar una mica de tant arrossegar-nos.
EliminaEl que vola són els teus versos!
ResponEliminaMoltes gràcies, bonica!
EliminaUn paisatge que convida a descansar i a somiar... tal i com has fet tu amb els teus versos!
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Sempre intentant alçar el vol, Núria! Una abraçada!
EliminaI com vola la nostàlgia i el record...
ResponEliminaDeu ser això!
Elimina