Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un autèntic quadre amb colors de primavera...El blau del cel, el blanc dels núvols, el vermell de les roselles i el verd dels cereals...He mirat si et veia asseguda en un núvol contemplant el paisatge, però no, potser t'havies estirat al mig del camp i miraves quins dibuixos feien els núvols!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies M Roser! Petonets!!!
EliminaUn preciós paisatge primaveral!
ResponEliminaSegur que s'hi està molt bé, allà a dalt, entre niguls blancs i somnis.
Petonets de cotó fluix, nina.
Procuro escapar-m'hi una mica de tant en tant.
EliminaAferradetes voladores, preciosa!
Il·lusions. S'enlairen els somnis.
ResponEliminaIntentant descansar una mica de tant arrossegar-nos.
EliminaEl que vola són els teus versos!
ResponEliminaMoltes gràcies, bonica!
EliminaUn paisatge que convida a descansar i a somiar... tal i com has fet tu amb els teus versos!
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Sempre intentant alçar el vol, Núria! Una abraçada!
EliminaI com vola la nostàlgia i el record...
ResponEliminaDeu ser això!
Elimina