Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La llum sempre troba finestrals per penetrar als espais més foscos.
ResponEliminaSense l'electricitat afegida, aquests passadissos havien de ser molt i molt foscos...
EliminaEL millor dels passadissos és que al final hi ha la sortida.
ResponEliminaHe, he, he, doncs sí és una cosa bona que tenen...
EliminaAra encara, que hi ha una mica de llum que es filtra, però passar per aquí de nit... no sé jo. I potser passar-hi amb una espelma faria encara més por!
ResponEliminaHan de fer por segur, i a la seva època més encara!
EliminaI si es fonen els ploms? M' imagino endinsant-me per aquests passadissos amb una espelma a la mà, mentre no hi hagi corrent d'aire!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No sembla recomanable... s'hi ha d'anar de dia, al menys (encara que esfonguessin els ploms) es filtraria claror per algun raconet o altre.
EliminaLa llum, la bellesa és a l'interior, diuen.
ResponEliminaA vegades, només a vegades...
EliminaSi hi ha llum, rai, Carme! El problema és que no ho sap ningú. Mantinguem la fe, tanmateix.
ResponEliminaÉs cert, quan ens hi endinsem, encara no sabem si hi haurà llum... o bé mantenim l'esperança i estem al peu del canó o ens fem enrere. No hi ha gaires possibilitats més.
Elimina